El Kilian Jornet és una de les persones amb més força de voluntat que hi ha al planeta. Tot el que fa, tot el que porta fent, els objectius que se li posen entre cella i cella, i com els assoleix, els reptes majúsculs pujant dalt de tot i caminant hores i hores, no s'acaben mai. Sempre troba una nova motivació, i quan s'hi posa, s'entrena i es prepara fins que ho aconsegueix. Ara, 31 dies i 5.145 quilòmetres després, el Kilian Jornet ha tornat a casa havent culminat la seva gesta més increïble: recórrer els 72 cims de més de 4.000 metres dels Estats Units. Com sempre, regalant als seus seguidors a xarxes imatges que quitan el hipo, que et posen un nus a la gola i que impressionen. Imatges com aquesta:
Com ell mateix diu, "States of Elevation acabat. 72 catorzemils en 31 dies, connectats només per córrer i muntar en bici. Una línia a través de l'oest americà, des de les infinites serralades de Colorado, passant per la bellesa i la brutalitat de Sierra Nevada de Califòrnia, fins als emblemàtics volcans de Washington. 3.198 milles (5.145 km) recorreguts i 403.638 peus (123.045 m) d'ascens. Mai es va tractar només dels números, sinó d'una connexió profunda amb llocs salvatges i una veritable prova de resiliència en el cos i la ment. Gràcies a tots els que heu compartit quilòmetres, mapes, àpats i creences al llarg del camí".
Després d'aquesta nova fita, el Kilian ha tornat literalment esgotat. Però mentre ell descansava, mentre ell dormia, el programa El Suplement de Catalunya Ràdio, de la mà de Roger Escapa, ha xerrat amb qui més el coneix, la seva mare, Núria Burgada. "La mare de la criatura", des de casa, al Pirineu, a la Cerdanya, ha parlat del seu fill.
"El Kilian està bé, està dormint, ahir va acabar el seu repte. Va arribar molt content, i aquí tots esperant a veure'l"", i és que la diferència horària va fer que Jornet arribés esgotat. "Avui guanya l'orgull o guanya l'alleujament?", vol saber Escapa. "Ai... l'alleujament, haha. És un patiment, mentiria si digués que no. La forma del patiment ha canviat, però sempre hi és. Aquest últim cim té claceres pels dos costats, és complicat. Va pujar-lo sol. Des de les 2h de la matinada que va arribar fins les 6h que va baixar, vaig estar allà, pendent".
Un patiment i uns riscos que el Kilian ha assumit sempre i que han canviat una mica des que és pare. La mare del Kilian, i àvia de les seves filles, ho corrobora: "I tant. Ell ha sigut molt meticulós i sistemàtic amb tot el que fa, però ara que té tres nenes, cada cosa que fa l'estudia moltíssim per minimitzar els riscos, al menys, els que ell pot controlar". Com descriuria la Núria la força física i mental del seu fill?: "Ell està demostrant que l'ésser humà és molt més capaç, que té moltes més possibilitats de les que realment utilitzem". "Té límit?"... "Sí: tots tenim límits, però ell sempre va a buscar-los una miqueta més, per superar-los. Que se li acaben els cims i muntanyes? No: la Terra està plena de muntanyes, eh?".
D'on li ve aquesta herència genètica: del pare, de la mare? Una fusió dels dos? La mare del Kilian té clar que el "cuquet de la muntanya és compartit, això ve dels dos, tant del seu pare com meu, que ja érem uns enamorats de la muntanya. Els dos vam néixer prop de Barcelona i tots dos vam decidir anar a viure a la muntanya, sent molt joves, era el que ens cridava. Ell ha viscut a la muntanya, és el seu medi, la ciutat no". Segur que després de despertar, el Kilian i la seva mare es van fondre en una sentida i llarga abraçada i es van posar al dia.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!