La figura de Nikola Tesla continua envoltada en aquesta aura magnètica que converteix la seva vida en llegenda, però hi ha un detall que desmunta qualsevol mite d'invencibilitat, i és que amb prou feines dormia. El geni que va imaginar un món elèctric només es permetia dues hores de son al dia, una rutina insostenible que va acabar explotant quan tenia tot just 25 anys. El seu cos va dir prou, la seva ment va col·lapsar i la seva història va canviar per sempre per la falta absoluta de son i descans per al seu cos i, especialment, la seva ment.
I és que Tesla vivia atrapat en una ment que no sabia descansar. Idees, càlculs i obsessions s'encadenaven sense treva, convertint cada nit en una batalla contra el seu propi cervell. D'aquesta manera, el que per a molts és un moment de calma, per a ell era un torb. I quan la ment no troba espai per respirar durant el dia, acaba passant factura en la foscor.
El preu invisible de dormir tan poc
La realitat és que el son no és un caprici ni una pèrdua de temps, és l'eina clau amb què el cos repara danys, ordena emocions i neteja allò que el cervell no pot eliminar mentre està despert. Sense aquest procés, la ment s'accelera, es bloqueja i acaba cridant de l'única manera que sap: amb esgotament extrem, ansietat o col·lapse. Exactament el que li va passar a Nikola Tesla.
I és que saltar-se el descans té efectes que no es veuen, però se senten. La falta de son altera la memòria, debilita el sistema immune, desregula hormones i deixa l'organisme funcionant a mig gas. Tesla, empès per la seva pròpia genialitat i per un ritme de vida impossible, va creuar la línia on el cos ja no pot sostenir el talent.
El consell que Tesla mai no va seguir
D'aquesta manera, la seva història és molt més que l'anècdota de l'inventor que dormia dues hores: és el recordatori que ningú, per brillant que sigui, pot desafiar la biologia. Quan la ment està massa accelerada per apagar el llum, quan un pensament s'encadena amb el següent sense fre, és el propi cos el que està demanant ajudaAixí doncs, el col·lapse que va patir Nikola Tesla és la prova més contundent de totes: sense son no hi ha genialitat que valgui, no hi ha claredat, no hi ha vida. La grandesa de l'inventor va sobreviure al temps, però la seva relació amb el descans va quedar com l'advertència que tots hauríem d'escoltar molt abans d'arribar al límit