Quan tot semblava indicar que l’alegria i positivisme del terrassenc Miki Núñez seria un punt clau per quedar a una posició més digna que les altres edicions, sembla indicar que els mals presagis hi han continuat per a Televisió Espanyola, doncs finalment ha aconseguit la posició 22 amb només, 60 vots. Una vegada acabat el show, el jove ha pogut fer una valoració davant la premsa amb cara de cansat i alhora amb ulls plorosos per haver de declarar que no havia aconseguit el que realment volia. Una de les primeres respostes de Miki va ser: “estic molt orgullós pel treball que hem fet. Hem fet bé la feina. Quan hem sortit de l’escenari, tota la gran família que hem format aquests dies hem plorat d’emoció. Jo els he preguntat com havia anat i ells m’han respost que ho havíem fet perfecte, i això és el que m’ha fet més orgullós del treball”.
Certament que durant la seva actuació, que va ser l’última en passar per l’escenari del Tel Aviv Expo, tot el públic va embogir amb eufòria, tot i que La Venda venia després de grans apostes com la de Suïssa amb el jove Luca Hanni o la Australiana Keith Miller-Heidke. Miki afirmava que “no entenc per que no s’ha traslladat aquesta eufòria al resultat. Si em pogués ficar dins del cervell dels jurats i de les persones d’Europa que voten podria saber el perquè. Però em quedo amb el regust que la gent ha disfrutat amb la nostra actuació.”
La Venda va saber captar el positivisme que el català volia demostrar dalt de l’escenari i va posar dos exemples graciosos per definir què va sentir actuant en última posició: “Tu quan vas a veure i gaudir d’un concert, l’última cançó és la més bona i la que la gent espera amb més ganes”, però pels que no són amants dels concerts, també afegia altres comparatius: “És com si tinguessis al davant un plat de patates fregides amb carn arrebossada i t’agradessin més les patates. Doncs lògicament les deixaries per menjar-te-les en últim moment”.
La candidatura espanyola va aconseguir només 7 punts del jurat professional, i això va fer que en la primera part de la votació, Miki estigués a la cua del resultat. Posteriorment el jurat popular, li va atorgar 53 punts. Això volia dir que va agradar més a l’audiència que no pas als experts. Però tot i això afirma que “he sortit de l’escenari amb una bona sensació. De fet quan hem acabat hem considerat que ha sigut la millor actuació que hem fet a Tel Aviv, i això, per a nosaltres ja és guanyar.” Una actuació amb una posada en escena treballada i acurada que ha estat obra del grec Fokas Evangelinos.
La idea de traslladar el missatge de la cançó a l’escenari era un tema que per molts no s’entenia. Tot i això, el català afirma que “la cançó s’entenia bé, sense cap mena de dubte. Fokas ha fet un treball increïble i hem fet entendre el missatge de la cançó. Jo crec que no hi ha cap queixa del que s’ha fet”.
TVE
Així i tot, preguntant-li sobre una piulada on exposava que que hagués canviat alguna cosa, afegia que “hagués canviat algunes coses que no estan al meu abast” i ha emmudit ràpidament. El terrassenc no s’ha pronunciat amb exactitud sobre el tema dels drets humans a Palestina i Jordània, un fet en què s’ha vist marcat el festival per a moltes delegacions, però sí que en alguna ocasió ha confirmat el suport vers aquests drets fonamentals sobre les persones. De fet, els islandesos, Hatari, que són afins a aquesta posició, van aparèixer des de la Green Room amb una bandera de Palestina. Miki afegia “Jo crec que Eurovisió segueix actiu fins demà, i després ja parlarem amb calma i sense cap tabú ni problema. Però de moment continuarem estant calladets”.
TVE
De l’experiència eurovisiva, i vist l’allau de queixes i retrets que contínuament cauen a l’ens públic, Miki assegura que aquest any no hi ha d’haver cap motiu de no haver fet bé les coses. “No hi ha cap queixa per ningú, ni ballarins, ni productors, per a ningú”, afegia el català. Però la carrera artística del terrassenc tot just acaba de començar. El seu pas per Operación Triunfo és el punt d’inici d’una llarga carrera que li espera al jove. De fet, ja a partir de dilluns començarà amb la gravació del seu nou vídeo-clip per a posteriorment presentar el seu primer treball discogràfic. Ara bé, preguntant-li si repetiria l’experiència eurovisiva, ens comenta que “ha estat una experiència increïble. Si ho repetís, seria amb les mateixes persones, amb la mateixa cançó, però és cert que mai hi ha segones parts. Jo m’he quedat amb moltes coses a tenir en compte de cara al més futur professional, ja sigui com a cantant o com a productor. Eurovisió és un espectacle molt ben treballat”.
Entre totes les propostes que entraven a concurs, la del suec John Lundvik era la preferida del terrassenc, però tot i que en cap moment s’havia pronunciat per a la guanyadora de la nit, Arcade de Duncan Laurence, afegia que “és un tema vocalment perfecte i preciós. I realment es mereixia guanyar”. Ara només caldrà saber si un cop a casa, Televisió Espanyola creu convenient canviar alguna cosa del format de selecció, potser prescindint de la productora Gestmusic i espavilar-se pel seu compte per poder quedar amb una posició digna. El terrassenc finalitzava, ja amb un to còmic, que el consell que li donarà al seu successor serà: “Quan onegis la bandera que portes a les mans, assegura’t que està ben agafada.”