Llucià Ferrer, a banda de presentar a TV3 el concurs Atrapa'm si pots, també condueix El vermut a Flaixbac, anant amunt i avall de la geografia catalana per prendre's aquest vermut radiofònic cada dissabte de 12 a 14 del migdia.
Llucià Ferrer / @lluciaferrer
Ferrer coneix molts racons de Catalunya i sempre que pot, hi volta, orgullós del seu país. Ho feia abans i ara que té fills, encara més. Aquest divendres, sense anar més lluny, li mostrava al seu fill Màrius què feien uns ocellets a l'església de Sant Iscle i Santa Victòria a Dosrius.
Però aquest dissabte tocava visita a Girona, des d'on precisament el locutor i presentador es prendrà el vermut d'aquest 3 de juliol. Allà s'ha trobat, evidentment, amb una de les ciutats més boniques del món, i davant del riu Onyar i l'emblemàtica imatge de les seves casetes meravelloses, i la no menys emblemàtica plaça de la Independència, mostrava l'ambient que s'hi respira a la capital gironina abans de dirigir-se als seus oients.
Però no és tot harmonia el que s'ha trobat el bo d'en Llucià als preciosos carrers gironins. També s'ha trobat amb una desagradable imatge que l'ha fet esclatar. I de bon matí. Ell mateix ho ha publicat en un stories, indignat per la imatge bruta i deixada d'un racó concret de la ciutat, fruit d'una nit de festa i sobretot, fruit d'una deixadesa i d'un incivisme que tomba. Prou de veure imatges com aquestes, que malauradament es reprodueixen a molts punts del país. Prou de deixar la merda i els envasos on ens surti del monyo. Prou de deixar els carrers així. Com ell clama: "Sigueu més cívics, ostia!!!!".
Ferrer apunta amb ironia que "són les deu, quarts d'onze del matí, eh? De jutjat de guàrdia". I en aquest cas, una expressió oportuníssima, perquè les deixalles que s'ha trobat escampades de mala manera eren just davant del Jutjat de Guàrdia.
Certament, és de jutjat de guàrdia destrossar un paisatge com el d'aquesta meravellosa ciutat, o qualsevol altra, amb llaunes i ampolles de cervesa, papers i brossa. Ferrer demana civisme, però malauradament, la sensació que la seva queixa pública quedarà en paper mullat és ben certa. Potser perquè n'aprenguin els incívics del país, el que hauria de fer Llucià és anar a prendre un vermut no a les places de Catalunya, sinó literalment a casa de tots ells i deixar un escampall al terra dels seus menjadors. A veure si així entenen la indirecta. Afortunadament, no tot està perdut. Segur que encara recorda què li van deixar a la porta de casa els seus veïns quan va tornar després d'uns dies angoixants a l'hospital per la seva filla acabada de néixer. Brossa com la dels jutjats de Girona? Tot el contrari: un missatge commovedor:
Els incívics de les llaunes podrien visitar els veïns d'en Llucià i aprendre una mica.