Cada vegada que es parla de Judit Mascó en el món de la moda, tothom s'ha de posar dempeus. La model és una de les icones catalanes més internacionals i, a pols, s'ha guanyat el reconeixement de tots els amants de l'estil. Posar una peça de roba, una crema o un xampú al costat de la figura de la cantant és un triomf assegurat perquè una cosa és clara: li quedarà com un anell al dit. La model té el do de quedar bé en totes les fotografies i és la referència per a tots aquells que volen endinsar-se en el món de les passarel·les. La seva rialla ha traspassat fronteres i la seva calma en parlar de segons què ha conquistat a l'audiència, que ha trobat un bon mirall en què reflectir-se. Amb 55 anys, qui diria que els té, la celebritat s'ha convertit en una autèntica joia.
Ara, aquests últims dies, la veiem més familiar que mai i fa unes setmanes vam descobrir a l'última de les quatre filles que té: Maria, Paula, Romitha i Clara. Mare i filla van aparèixer juntes en la promoció d'una marca de productes i van tocar la fibra dels seguidors amb una sèrie de confessions fantàstiques. Realment, Judit Mascó agrada perquè és autèntica, simpàtica i sempre diu el que pensa. Això ha fet a El Balcó, de SER Catalunya, en què ha sorprès els seguidors sincerant-se parlant sobre les dues realitats que viu la societat en el seu dia a dia.
Atents a les paraules de la model, perquè no han deixat indiferent a ningú. Mascó comença descrivint els seus sentiments: "Visc una situació, que igual que tots nosaltres, ja sé que no soc única, que la vull posar aquí, perquè sembla una distopia. Me n'he adonat... És que m'agafen ganes de plorar i estic en un mitjà de comunicació, em costa controlar-me". Tot seguit, descriu la seva situació del dia a dia: "Me n'he adonat que estem vivint en un món com amb dues dimensions. És a dir, les tonteries de... No ho sé. Jo avui també he anat a la botiga de Carolina Herrera, del Passeig de Gràcia, a provar-me el vestit, que em posaré dilluns que presento una gala de color fúcsia, camisero, el típic elegant... Preocupada jo, que em fan els baixos... El meu cotxe que sigui elèctric...".
Les seves preocupacions semblen res comparades en la realitat que viuen algunes famílies: "Però en paral·lel, perquè si no la gent dirà aquesta dona què vol dir? Com es pot tolerar aquest horror que estem vivint? Aquestes mares que abracen els cossos dels seus fills immòbils, perquè ja són morts, molts d'ells o estan famèlics. Demanant-los perdó perquè no han pogut protegir-los. O sigui, jo crec que quan els mitjans de comunicació, que és el món que vivim, les xarxes socials, ens deixen veure, veure i escoltar, el nostre cor es commou per fi. Jo dic per fi perquè, hòstia, mira que portem temps veient dues guerres en marxa. Però el que està passant ara, trobo que és no intolerable, no. És tan horrorós, que no sé que he de dir". La protagonista tan sols parla de dues guerres, però almenys, les visibilitza.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!