Pilar Rahola ha entrevistat, des de l'Argentina, un dels rostres catalans més importants del món de l'òpera: Josep Carreras. El tenor de 78 anys nascut al barri de Sants de Barcelona que ha omplert estadis amb la seva veu lírica, ha rebut ovacions de més d'una hora en els seus espectacles, ha compartit escenari amb Montserrat Caballé, Pavarotti i Plácido Domingo i és un d'aquells noms amb una trajectòria i una vida digna de ser recordada. Dos catalans amb molta estima per casa seva, Catalunya, i pel seu idioma, el català, s'han trobat a l'Argentina, ben lluny de casa seva, en una llengua que no és la seva, per recordar, amb el mateix protagonista, tots els capítols de la vida de Josep Carreras. La seva infantesa, els inicis en el món de la música, la seva carrera i tots els seus èxits, el diagnòstic de la seva malaltia, la lluita per la seva família, els fills i els nets.
Josep Carreras recordava les seves arrels i totes les vegades que de ben petit ja mostrava el seu talent cantant a la perruqueria de la seva mare o visitant el Liceu de Barcelona agafat de la mà del seu pare. Uns anys després, amb onze, va debutar-hi començant una carrera artística que el va fer actuar per tot el món i acompanyat d'altres icones de la música com Montserrat Caballé, amb qui va formar un vincle tan fort que es consideraven família i també va regir-se en la pura disciplina per la seva veu quan va actuar amb Pavarotti i Plácido Domingo, tres tenors històrics. La seva vida va fer un gir de 180 graus quan, l'any 1987, li van diagnosticar càncer. Així li explicava a Pilar Rahola: "Yo estaba filmando la película de La bohème y me encontré suficientemente mal como para ir al hospital para ver cómo están las cosas, porque debido a una infección dentaria, parecía que yo tenía un problema de no sé... me dieron antibióticos, pero al cabo de dos días tuve que ir al hospital para que me dieran un diagnóstico... Y el diagnóstico fue este, leucemia linfoblástica aguda. Y desde el primer momento ¿qué piensas?, oh pobre de mí, oh porque a mí... No, desde el primer momento los médicos te hablan de posibilidades, de curación, de superar la enfermedad. Entonces uno piensa, bueno, si hay una en un millón, esa es la mía. Yo voy a luchar, voy a ser determinado, voy a ser un paciente, el más disciplinado que pueda haber para intentar ganar la batalla" explicava el tenor.
Josep Carreras va estar en tractament nou mesos amb molt poques possibilitats de recuperar-se: "Hablaban de un 10% de posibilidades, y bueno, estaba en las manos correctas. (...) Cuando vi que la persona que venía a visitarme, el doctor que venía a verme, a dar su opinión y era uno de los doctores más importantes, pensé, esto va en serio" El tenor no li parla a Pilar Rahola de sort o miracles, ell recorda i menciona el gran equip mèdic que el va ajudar, però també parla de tot l'amor que va rebre durant el tractament, el seu veritable motor per superar la leucèmia: "Tuve la gran fortuna, independientemente de tener un equipo médico fantástico, del apoyo de la familia, de los amigos, de esta cantidad de gente anónima que me escribía mensajes y cartas, fue extraordinario, yo no quería decepcionar, estar personas, yo no quería yo tenía que vencer la batalla" És aleshores, quan Josep Carreras menciona la família, que Pilar Rahola deixa enrere la part d'artista i li pregunta per l'ésser humà que s'amaga darrere del tenor.
La periodista catalana li pregunta com va poder combinar la seva carrera artística a l'hora de formar una família. Josep Carreras és pare de dos fills, Júlia i Albert, i així va viure la seva criança: "No se puede compaginar como uno quisiera, lo que tienes que intentar es... Yo tenía un principio, si les decía el jueves 14 estaré en casa, estaba en casa. Intentaba siempre cumplir los plazos y que ellos pudieran sentir que yo me preocupaba por ellos, aunque yo estuviera fuera once meses al año" Seguidament, li explica una anècdota que serveix d'exemple per entendre com vivia la distància amb el creixement dels seus fills: "El primer día que mi hija Júlia empezó a sumar, yo estaba en Tokio, una llamada de cuarenta minutos, por teléfono pude saber que Júlia empezaba a sumar"
Després de recordar tota la seva trajectòria, i donar alguna pinzellada sobre alguns dels seus amors, Josep Carreras parlava així del present, i de la seva debilitat, els seus nets:"Ahora soy un hombre feliz, con mis hijos, con mis nietos, no olvidar los nietos... Tengo cinco, Albert tiene dos chicas, una de ellas ya en la universidad, la otra a punto, y Júlia tiene tres dos chicos y una chica, familias normales que funcionan de la mejor manera, y con este amor que tenemos entre nosotros, que es importante"
Una conversa als 78 anys que fa emocionar a Pilar Rahola en molts moments i que, igual que la seva veu, traspassa la pantalla i arriba al cor de tots els espectadors.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!