L’última entrevista de Pau Donés s’emet des del 30 de setembre al cinema, després de la seva estrena al Festival de Màlaga. Una conversa amb Jordi Évole gravada a la Vall d’Aran, que el periodista de Cornellà de Llobregat ha titulat com l’última cançó del cantant: Eso que tú me das. Ell mateix la defineix com “una xerrada molt vital”, de la qual els espectadors poden aprendre. I és que malgrat que el vocalista de Jarabe de Palo sabia que li quedaven pocs dies, va fer d’aquelles darreres paraules amb el presentador una veritable lliçó de vida. Així mateix ho ha explicat a TV3, parlant amb l’Eloi Vila al programa Al cotxe!.
Jordi Évole parla al programa Al cotxe! del seu nou documental, l'última entrevista amb en Pau Donés que s'emet ara al cinema | TV3
“És útil veure com el Pau s’enfronta a la mort i quin balanç fa de la vida, que en el seu cas és molt positiu. És una manera de mirar la vida que a qualsevol de nosaltres ens pot ajudar. Algunes de les seves frases són com un medicament que hauríem de prendre cada 8 hores”, reflexiona Évole. El documental es va gravar pocs dies abans de morir Donés, el 9 de juny. Però fins i tot en aquells últims moments va voler deixar enregistrar un cant a la vida perquè els espectadors aprenguin a gaudir de cada dia, de cada instant. Com que ja sabia que no arribaria a veure la pel·lícula estrenada, el presentador recorda amb mig somriure que li feia broma: “T’estalviaràs totes les critiques i els comentaris a les xarxes. Em va mirar i em va dir que li era igual, que el què diran no li importava gens. I aquesta llibertat de que no t’importi el que diran és bàsica per ser feliç”.
El documental es va gravar en un sol dia. Al matí, a la casa de Donés al Pirineu. I a la tarda, dalt d’una muntanya. Abans però, la trucada que amb la qual va sorgir la idea: “Em va dir que li donaven l’alta a l’Hospital Moisès Broggi. Li vaig dir que què bé. I aleshores em va respondre que l'hi donaven perquè volia anar a la Vall d’Aran a morir. ‘Ara ja està. No sé si seran dues setmanes o un mes, però la cosa està així’, deia. Vam plorar molt”. Va ser en aquell moment quan el va convidar a gravar una última entrevista amb ell. “Jo dic que sí de seguida i després m’assessoro. Vaig trucar la seva oncòloga, i em va dir que si el Pau m’havia demanat allò ho havia de fer, perquè era una persona que havia donat visibilitat a la malaltia en tot moment, i el que era bastant insòlit era que volgués donar-li la mateixa visibilitat en els últims dies, perquè això no passa. I és molt bo que es visibilitzi, perquè també és la realitat i mai no ho veiem”. Molt més prim del que era habitual i amb la veu apagada, Évole confessa els seus dubtes i temors inicials d’abans de la gravació: “Jo anava a l’entrevista amb molta precaució. Li vaig dir si li feia res sortir en aquelles condicions davant de la càmera. Va ser categòric. Em va dir ‘tio, continuo sent jo’ (...) Ell tenia por de que no poguéssim gravar tota l’estona que ell hagués volgut, i anava amb pressa animant tothom, els càmeres, els realitzadors...”.
TV3
Una de les feines que més l’ha marcat, afirma Évole. “Va pujar ell conduint el seu Jeep. S’ha de ser geni i figura, perquè anava amb el goter reclinat al seient del darrera i va conduir ell. Molt bèstia. Jo em vaig acomiadar del Pau quan vam acabar l’entrevista. I era un comiat per sempre”. Com un espectador més de l’última funció de Donés, el presentador es queda amb el gran consell que li va donar abans de dir-se adéu: “Molts matins penso en ell i el que em va dir, de gaudir de cada instant”.