Jordi Basté, perplex: la sorprenent imatge que s'ha trobat a Nàpols d'un crac del Barça en un local

A Nàpols, ho sap tothom, tenen adoració total per un futbolista: Diego Armando Maradona. El 'Pelusa' va transformar la ciutat, va esdevenir una mena de Deu pels napolitans, des que va arribar a la ciutat a meitat dels anys 80 i va aconseguir que l'aleshores modestíssim equip italià guanyés dos Scudettos, dues lligues del seu país. L'argentí, des d'aquell moment, es va convertir en una icona absoluta de Nàpols, i és d'obligat pelegrinatge, si es visita la ciutat, anar als llocs on hi ha murals, pintades, capelles i homenatges eterns al '10', com aquest que veuen al 'Bar Nilo', on asseguren que tenen, en un petit potet transparent, un pèl del 'Pelusa':

Situat a la via San Biagio dei Librai, el Bar Nilo no és l'únic jugador a qui dediquen un etern homenatge. També hi és un altre jugador que, com Maradona, va vestir la samarreta del Barça. En el seu cas, uns quants anys més. Un jugador sortit de La Masia, que va formar part del millor Barça de la història, el Barça dirigit per Pep Guardiola, que va meravellar al món amb el seu joc i els seus títols. Un jugador extraordinari que tenia l'habilitat de marcar a totes les competicions possibles, un tipus treballador, incansable, talentós, que feia la vida impossible a les defenses rivals i que va formar part d'aquell vestidor ple de mites com Messi, Xavi, Iniesta, Puyol, Busquets, Piqué i companyia. Un jugador que ara acaba de penjar les botes i que ha rebut un merescudíssim homenatge al Barça, el club de la seva vida i on tantes alegries va donar als culers. Parlem del gran Pedro Rodríguez, Pedrito.

Un futbolista sensacional, que aquests dies ens ha emocionat amb el seu adeu. Però ara que ha penjat les botes, a tots els culers ens han vingut al cap diferents records inesborrables dels seus gols, de les seves jugades, del seu somriure permanent. I al Jordi Basté, el que li ha vingut al cap és una imatge insòlita que va veure precisament a Nàpols, precisament en el bar on Maradona té una capella. "En el bar Nilo de Nàpols, dedicat a Maradona, hi ha una fotografia de Pedro, l’exjugador del Barça". La sorpresa, però, ve quan diem que Pedro no va jugar mai al Nàpols. Per quin motiu, doncs, tenen una imatge del jugador canari, com si l'haguessin santificat??? Com recorda el Basté, "els napolitans tenen motius per guardar-li un lloc a la paret".

18 de maig del 2025. Penúltima jornada de la lliga italiana. El Nàpols empata a 0 al camp del Parma. Un Nàpols que s'estava jugant el títol de lliga amb l'Inter. I què va fer el conjunt milanès? Empatar a casa amb la Lazio... de Pedro, que va ser el jugador que va marcar, precisament, els dos gols del seu equip: "Va marcar els dos gols de la Lazio al camp de l’Inter. El segon, de penal al minut 90, va deixar el partit en empat i va impedir que els milanesos arrabassessin el lideratge al Nàpols, que aquella nit no havia passat del 0-0 contra el Parma".

Cinc dies després, el Nàpols guanyava el seu quart scudetto: "Pedro havia fet la feina a més de sis-cents quilòmetres, amb una altra samarreta, però els seus gols s’havien celebrat com si els hagués marcat davant de casa. Per això aquesta fotografia té sentit entre els records de Maradona. En una ciutat que entén el futbol com una religió, també hi ha lloc per als sants que fan miracles a distància".

Com ell diu, i tots els culers, agraïts a totes les alegries que ens va donar: "Gran Pedrito! Bona retirada!".