John Locke no va necessitar aixecar pancartes ni liderar revolucions per agitar-ho tot. Li va bastar amb posar una idea sobre la taula que, fins i tot avui, continua incomodant més d'un: ningú neix amb privilegis escrits en pedra. Ni corones, ni cognoms il·lustres, ni trons protegeixen ningú quan entren en joc les normes comunes. Per a Locke, la igualtat no era poesia, era una advertència.
I és que aquest pensador anglès, que va viure en una època dominada per reis, va deixar clar que les lleis no estan per aixafar la gent, sinó per protegir-la. Quan una norma deixa de servir a les persones i passa a servir al poder, alguna cosa s'ha torçat. Locke no parlava d'utopies, parlava de sentit comú, que de vegades és el més revolucionari del món.
Ningú neix rei als ulls de la llei
Locke defensava que tots els individus arriben al món en igualtat de condicions. Sense títols, sense avantatges morals, sense drets extra per cuna. L'experiència, deia, és el que ens forma. I això desmuntava d'un plumada la idea que alguns estaven destinats a manar i altres a obeir sense immutar-se
Per a ell, les lleis havien d'aplicar-se igual al pagès que al noble. Si no, deixaven de ser lleis per convertir-se en eines d'abús. Locke no confiava en el poder absolut, ni encara que vingués embolicat en discursos solemnes. Preferia regles clares, límits ferms i ciutadans desperts.
El poder amb corretja, no solt
Un dels grans avisos de Locke va ser que el poder necessita control. Sense vigilància, sense normes clares i sense responsabilitat, qualsevol govern acaba mirant-se massa al mirall. Per això defensava que les lleis han d'existir per frenar excessos, no per justificar-los. El seu pensament va ser gasolina per a canvis polítics que van arribar després, encara que ell no els veiés. La idea que els governants estan al servei de la societat, i no al revés, beu directament de Locke. Si un poder no respecta els ciutadans, perd legitimitat. Així de simple, així d'incòmode.
Locke també insistia en una cosa que encara cou: l'obediència cega no és una virtut. Complir la llei no significa abaixar el cap, sinó entendre per què existeix. Quan una norma deixa de protegir drets bàsics, deixa de merèixer respecte.
La realitat és que el seu missatge no ha caducat. Locke va posar paraules a una intuïció bàsica: les lleis han d'adaptar-se a les persones, no convertir-les en peces d'un engranatge sense veu. Així doncs, cada vegada que algú es creu per sobre de les normes, convé recordar-ho: la llei no va néixer per servir al poder, va néixer per posar-li límits.