Una de les moltes coses bones que té el Joel Joan, més enllà del seu enorme talent i més enllà de ser un dels actors i directors catalans més exitosos i que ha fet més sèries inoblidables a TV3 i obres que ha anat a veure tothom (Plats bruts, Porca misèria, El crac, Escape Room...) és el seu vessant personal a l'hora de defensar Catalunya i el català contra els hiperventilats de les espanyes que se sulfuren quan senten a parlar de la independència o quan senten una llengua que no és la seva. En Joel no es mossega la llengua i sempre ha dit ben fort, clar i català, el que pensa. I a qui no li agradi, que s'hi posi fulles. Fa poc, va verbalitzar de manera brillant per què els catalans parlem en la nostra estimada llengua, per què parlem en català. Tot va venir arran de la polèmica pel darrer disc de la Rosalía, on la cantant de Sant Esteve Sesrovires canta una cançó en castellà amb l'Escolania de Montserrat.
El diputat del PP per Barcelona al Congrés dels Diputats, Nacho Martín Blanco, i ex tertulià d'El món a RAC1, va dir que "Todo este odio -e ignorancia- por que la escolanía de Montserrat cante en la lengua de la mayoría de los catalanes, el español". Temps enrere, Joan ja li va dir a Martín Blanco que "Després 311 anys d’estar perpetrant 1 genocidi lingüístic amb l’exèrcit, els jutges i molts immigrants tan anticatalans com tu, treure pit dient que 'el español és la lengua mayoritaria de los catalanes' no només evidencia el teu odi sinó que et retrata com el franquista de merda que ets". I ara, no va dubtar ni un segon en tornar-li a respondre sobre la llengua: "A veure si enteneu això, ñordets. Nosaltres no parlem català per no parlar espanyol, parlem català perquè és la nostra puta llengua, sou vosaltres els castellans que no parleu català per ideologia. Apa nanit".
Ara ha continuat parlant sobre l'ús de la llengua, arran d'un fil de twitter (o X) d'un usuari. Un usuari que es pregunta "¿Por qué debemos llamar a nuestra lengua «español» y no «castellano»? No es una cuestión de orgullo ni de preferencias sentimentales, sino una realidad histórica y lingüística que conviene aclarar, sobre todo ahora que abundan tantas distorsiones interesadas. Tras la romanización, los romances peninsulares surgieron de manera diversa. Entre ellos, el castellano, nacido en la franja oriental del Reino de León y luego en Castilla. Pero su historia no se entiende sin el proceso que lo llevó más allá de sus límites iniciales. Porque cuando España quedó articulada en una Monarquía que integraba varios reinos, el castellano comenzó a desempeñar funciones administrativas y jurídicas comunes. No fue un «triunfo cultural», sino un instrumento práctico de una estructura política compleja". Tot això, amb mapes i dibuixos.
I en Joel, sensacional, hi ha ficat cullerada: "Ells ho saben perfectament que la seva nació es va construir sobre la sang i l’intent d’extinció del català i les altres llengües de la península. Són uns fatxes absolutistes i no s’agraden. S’entén":
"Potser sí s'agraden. El que no tenen es cultura ni vergonya", "A sang i foc, es varen imposar. Per això, Espanya mai será un país", "Sí sí, viuen instal·lats en perpètua fugida cap endavant", són algunes de les reaccions. D'altres, no se podía saber, se li han llançat a la jugular... I a Joel Joan que li llepa un peu, com ha de ser. Joel, meravellós.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!