Els darrers dies estem assistint, tristos, a l'adeu de diferents treballadors històrics de TV3. Sense anar més lluny, la Margarida Solivelles, emblemàtica corresponsal a Palma, es jubila després de 36 anys a l'esquena informant de tot el que ha passat a les illes. I poc després vam saber d'un altre històric de la casa que també ha dit que ha arribat l'hora de plegar. Parlem del gran Joan Salvat, un altre il·lustre de Televisió de Catalunya que també es jubila. Un presentador molt estimat que els espectadors han vist des de fa més de mitja vida. Com oblidar el seu rictus seriós, cos de mig costat i tota la credibilitat i el rigor del món per donar pas als imprescindibles reportatges que venien a continuació al 30 minuts. El de Sant Feliu de Llobregat va ser el creador d'un dels programes més històrics de la casa, i en va ser el seu director durant més de 24 anys, des dels inicis el 1984 fins el 2008. Del 2009 al 2017 va ser el director del Sense ficció, un altre clàssic dels programes informatius de TV3. 

En Joan és un monstre comunicatiu, algú que hi era quan van posar la primera pedra a TV3 i que des del primer moment ha deixat constància de la seva professionalitat i el seu talent davant i darrere càmeres... I no només. perquè en una conversa deliciosa amb l'Elisenda Carod i l'Òscar Fernández de La tarda de Catalunya Ràdio ha confessat que no només ha fet de periodista en tot el temps que s'ha dedicat en cos i ànima a la televisió pública catalana. Perquè hi va haver un temps, quan TV3 era a les beceroles, en que treballar allà no significava només fer de periodista, parlant davant càmeres o preparar programes. Ell mateix explica la surrealista feina que va haver de fer quan tothom feia de tot. Una època, en que "La TV3 del 1983 i la d'ara no tenen res a veure". Un any en que qualsevol dels treballadors servia para un roto y un descosido. Recorda Salvat que "allò era un projecte que estava començant. Érem quatre gats i fèiem de tot". I quan diu de tot, és de tot: "Jo per exemple, anava a buscar pressupostos de motos que havien de fer servir els ENG. Les persones que érem, 14, 15... 20, ens repartíem la feina que hi havia i encara no sabíem què faríem després. Era el principi del principi. Era una protoTV3":

"Mai m'hagués imaginat, quan vaig començar aquesta professió, que vaig entrar per casualitat, que tindria la possibilitat d'estar tant de temps fent una feina encantadora i que només es pot fer amb molta passió i dedicar-te les 24 hores del dia". Una passió que ha transmès a la perfecció cada vegada que ha abordat una de les tasques que ha vingut fent durant tot aquest temps als diferents programes de TV3... Coneixent en Joan, segur que a l'hora de buscar pressupostos de motos en aquella TV3 embrionària també ho va fer a les mil meravelles. Celebrem, però, que després hagués aparcat aquella faceta i s'hagués centrat en dirigir i presentar programes impagables al 30 minuts i Sense ficció.