Joan Manuel Serrat es va retirar dels escenaris fa diversos anys, ja que amb la seva edat va creure que ja no estava per a tantes gires. Necessitava un merescut descans, encara que la música sempre l'acompanya. De la seva època de màxim esplendor atresora moltes anècdotes i grans records de persones que per a ell van ser molt importants. Com és el cas d'Antonio Flores, fill de Lola Flores, La Faraona, que va morir poc temps després de la mort de la seva mare, fa ja tres dècades.
El català recorda aquella època amb molt d'afecte i nostàlgia. S'emociona en parlar de l'artista. "El 16 de maig de 1995 ens va dir adéu Lola Flores. Quinze dies després, víctima d'una sobredosi de tristesa, seguia els seus passos Antonio, el seu fill, el seu nen de tot just 33 anys. D'Antonio Flores, sempre vaig saber dels èxits que l'acompanyaren des de l'aparició del seu primer treball, No dubtaria.", va dir Serrat per a la revista Esquire.
Recorda a Antonio Flores amb molt d'afecte i li fa molta tristesa no haver-se retrobat amb ell de nou
Joan Manuel Serrat també va confessar el dia que va conèixer Antonio Flores per primera vegada. ”Però malgrat la relació i l'afecte que ens teníem amb els seus pares, i especialment amb la seva germana Lolita, el fill del mig de la família González Flores i jo no ens vam conèixer personalment fins que Víctor Manuel i Ana Belén van presentar el seu treball Mucho más que dos, el 1994”.
Aquella invitació va acabar sent una reunió d'alguns dels noms més carismàtics i volguts de la música feta en espanyol: "Ells ens van convidar a tots dos a participar en un parell de concerts al Palau dels Esports de Gijón, al costat d'un munt d'amics, entre ells, Sabina, Juan Echanove, Pablo Milanés, Manolo Tena, Miguel Ríos i algun més que ara no recordo”.
Es porta aquesta experiència al cor i mai oblidarà aquells moments. "Van ser un parell d'encomiables nits, amb els seus corresponents dies, en què vam xerrar, cantar, beure, menjar i, els uns amb els altres, ens vam poder conèixer millor, reconèixer mútuament i confraternitzar no només dalt de l'escenari. Les parets i els passadissos de l'hotel Príncep d'Astúries guarden còmplice memòria d'aquells dies.”
Al cantautor li hagués agradat passar més temps amb Antonio Flores, a qui considera que era una persona meravellosa i un gran artista, amb molt de talent. S'emociona sempre que parla d'ell. "Qui anava a imaginar aleshores que els meus passos no tornarien a creuar-se amb els d'aquell noi sec i moreno, de mirada trista i silencis llargs al qual només vaig poder conèixer de retruc”.
El 2002 va participar en un projecte on diversos artistes van gravar un disc amb cançons d'Antonio Flores interpretades per ells. Un homenatge que no va voler perdre's.