Javier Mariscal ha estat sempre un rara avis (i no abbis (sic) amb permís del grandiós Màrius Serra). Un ens estrany en l'ecosistema català. El dissenyador valencià afincat a Barcelona des de fa dècades va ser seleccionat per l'equip de Pasqual Maragall per dissenyar la mascota dels Jocs olímpics d'estiu de 1992. Va triar un gos antropomòrfic, de color rosat i unidimensional, com aixafat. Les sigles del Comité olímpic organitzador de Barcelona, COOB, van servir pel nom: Cobi. La primera reacció va ser de disgust però al final tot el país se'l va fer seu. El cobi s'ha mantingut als cors dels catalans més temps que en Mariscal, massa extravagant per la majoria. 

javier mariscal TV3
Javier Mariscal TV3

Han passat 34 anys des que Mariscal va presentar Cobi i ara el ninotaire passa per l'adreçador de l'entrevista anti-indepe habitual del diari El Mundo. El digital madrileny acostuma  aconseguir sempre titulars anti-indepes de qualsevol artista, sigui Carmen Maura, Jose Sacristán o ara Mariscal, que sense venir a tomb, es despatxa contra el moviment proindependentista. Javier Mariscal: "Gracias a Dios, la fiebre loca ésta del independentismo parece que se ha apagado bastante, aunque son recalcitrantes, y una de las cosas buenas que ha tenido el Covid es que la gran mayoría de personas del mundo es más consciente ahora de que vivimos en una misma casa que se llama planeta Tierra, esa bolita azul que se ve desde la Luna. Y por eso soy muy optimista: continuamente damos dos pasos p'alante y uno para atrás, pero seguimos avanzando". Redueix més de 2 milions de persones a una febrada passatgera i insistent que el Covid ha fulminat. Com a analista polític és igual que com a dissenyador: pla.

cobi
Cobi

Mariscal ja té 72 anys i segueix en el seu paper de nen naïf i despreocupat de l'èxit i del què diran d'ell. Explica qui és Cobi: "Tenía muy claro que no podía ser una mascota congelada, siempre con cara de welcome, siempre simpático. Quería crear un personaje que representara a la gente de la calle. Tenía que tener barriguita porque yo acababa de ser padre y los bebés tienen barriguita y son felices. Tenía que ser como cualquier niño en el colegio. Que no fuera el número uno, que no fuera Rafa Nadal. Tenía que ser como cualquier aficionado al tenis, al que le gusta ir en bici pero no es el primero de la carrera. Y a partir de ahí fue saliendo... Primero alegre, porque tenía que dar la bienvenida y enseñar Barcelona, pero también triste y hasta deprimido. No quería que estuviera siempre feliz porque igual su atleta preferido acaba de perder o le han pisado el pie y le duele. O anoche bebió demasiado y tiene un mal día. Yo qué sé, era como tú y como yo". Una mascota depressiva i trista. Doncs va tenir èxit.

mariscal cobi tv3
Mariscal  i Cobi / TV3

"El Cobi va ser la primera mascota que bevia cervesa i cava i reivindicava estar trist". Els nens d'aquell 1992 no han superat el trauma de veure com Cobi marxava volant en un globus d'un vaixell de paper, cel enllà, i dies després els Telenotícies de TV3 van trencar tota la màgia: uns pescadors van trobar a alta mar el globus punxat de Cobi, desfet, trist, mort, i el van tornar a terra. Drama. Com dir qui són els reis mags. Allà va anar a parar el Cobi que va volar a la cerimònia de clausura dels Jocs de Barcelona: a la deixalleria.