Un dels programes històrics de Telecinco va ser un que a finals dels 90 era un must obligat, especialment entre tots aquells amants de la televisió irreverent, atrevida i que atonyinava els poderosos i feia el que tant es troba a faltar sovint: escopir cap a dalt. Caiga quien caiga va ser oxigen pels espectadors, una proposta necessària que feia tremolar els polítics del país i la resta d'entrevistats.

javi martin cqc

Javi Martín a 'Caiga quien caiga', l'any 1996 (Telecinco)

Un programa que va començar a emetre's l'any 1996 i que en una primera etapa, fins el 2002, va popularitzar els homes de negre, els reporters sarcàstics i atrevits que amenaçaven els famosos amb el seu micro i les seves preguntes punyents. Una fàbrica de talents on hi van anar a parar Pablo Carbonell o Gonzo. El programa el presentava el Wyoming, flanquejat a dreta i esquerra per Juan de la Iglesia i Javi Martín. Aquest últim, actor que va participar a sèries com Aída o Más que amigos, va tocar la fama de ben a prop en seure cada diumenge davant dels espectadors amb les seves ulleres fosques. Llavors, tenia només 24 anys. Ara en té 48. I la seva vida ha canviat com un mitjó.

javi martin ara

Javi Martín, ara (Telecinco)

Després d'aquell i de molts altres programes i sèries, la vida de Martín va capgirar-se l'any 2012, quan va entrar en una greu depressió i li van diagnosticar trastorn bipolar. Tot i tenir feina i el suport de la família, no era capaç de refer-se, i va tocar fons, fins i tot, amb la voluntat ferma de suïcidar-se. De tot plegat n'ha parlat amb Jorge Javier Vázquez al Sálvame. “Yo pasé una depresión muy fuerte. Llegué al límite. estaba descontrolado, me afectó al trabajo. En mi caso, yo tenía una vida feliz, trabajo, dinero, pareja, familia... Hasta que me vino el trastorno mental".

javi martin salvame 23

Jorge Javier Vázquez i Javi Martín a 'Sálvame' (Telecinco)

"Empecé a hacer cosas estrañas, hablar de manera extraña... A mucha gente en la bipolaridad le da por el tema de la espiritualidad, ves realidades paralelas, tienes una sensación de telepatía, conexión extrasensorial… Yo no quería tomarme las pastillas porque creía que estaba bien". Un infern en el qual mica en mica es va abocar i que, com ha dit en alguna altra entrevista, "El dolor es tan fuerte, el sufrimiento, la angustia…El sufrimiento era tanto que me quería quitar la vida, llegué al límite, en el último segundo pensé que no podía hacerle eso a mi pareja y a mis amigos”. Això sí, Martín ha volgut exposar la seva dramàtica experiència per donar un missatge: calen més esforços i recursos en la medicina que tracta els problemes mentals.

Esperem que el seu commovedor testimoni serveixi perquè qui sigui prengui les mesures oportunes.