El programa Col·lapse ha tornat a guanyar aquest dissabte com a líder d'audiència a prime time amb un 13'8% aplegant 182 mil catalans davant la tele, una proesa perquè dissabte és la nit de menor consum televisiu de la setmana. Jordi González ha trobat la fórmula de l'èxit entrevistant convidats molt estimats a Catalunya: Maria Lluïsa Solà dobladora mítica, Albert Espinosa que ven molts llibres i el plat fort: Hristo Stòixkhov, una icona per al Barça. No hi ha cap altre davanter que s'hagi integrat així en el cor dels catalans, ni Leo Messi. L'argentí és el millor, però el búlgar s'ha posat els culers a la butxaca traient l'orgull contra el Madrid, els àrbitres i les aficions maleducades i defensant amb coratge els colors, no només els blaugrana sinó els de la senyera. Un búlgar agraït amb Catalunya.
Jordi González va tenir l'encert de preguntar-li a Hristo per una foto de 1992. Quan el dream team de Johan Cruyff guanya la primera Copa d'Europa del club i Hristo ho celebra al terreny de joc de la final a Wembley amb la samarreta blaugrana sobre la segona equipació taronja que van lluir aquell 20 de maig i enlairant una estelada, símbol de la independència de Catalunya. Era el 1992, Pujol tenia tot el poder sense voler saber res dels independentistes i ERC era marginal. Els indepes eren quatre. Quan totes les càmeres del món enfocaven el búlgar a Wembley va lluir una estelada. Jordi González, que no és independentista ni aficionat al futbol, pregunta estranyat per aquella estelada: "Això que vas fer va ser molt valent, molt agosarat i molt perillós també" Hristo no ho comparteix: "¿Por qué, peligroso de qué?.l Jordi es justifica: "Perillós perquè hi ha gent que no ho entén, que no ho tolera. També diré que molta gent admira aquell gest". Hristo respon: "Jordi, yo pedí la independencia en el 92 y después de tantos años volvemos a pedir la independencia. En el 92 nadie movió las cositas".
Col·lapse va aconseguri trencar un mite: Hristo va fer volar aquella bandera però creient que era una senyera, no una estelada: "El gesto iba dentro de mi carácter, mostrar lo que es sentir los colores de Cataluña. Yo no sabía que era una estelada, yo veía el rojo y el amarillo, las cuatro barras, doblada, sin ver la estrella. La abro en el campo para saludar a los aficionados que tardaron 30 horas en autobús a Londres, para decirles Aquí estem, aquí la tenim, la primera. Es por cariño mutuo a los catalanes. Yo no sabía que tenía una estrella. Pero allí está. Tengo esa foto enmarcada en tamaño 2x2 en casa". Jordi González li insisteix: "Quan vas entendre el sentit independentista de la bandera no et vas penedir d'haver-la mostrat". Hristo: "Puedo enseñarla como si fuera la bandera de Bulgaria, en qué mundo vivimos sino".
Stòixkhov no va guardar una estelada a la maleta per reclamar la independència, però quan va saber-ho va estar encara més orgullós que fos una estelada i presideix casa seva en una foto enorme. Hristo indepe.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!