Durant dècades, el seu rostre ha quedat congelat en la memòria col·lectiva com el d'aquell nen fràgil i valent que gosava desafiar el món pujat a una bicicleta. Henry Thomas tenia només deu anys quan Steven Spielberg el va triar per donar vida a Elliot a E.T., l'extraterrestre. Van bastar unes poques escenes per convertir-lo en un icona global i en un dels nens més reconeixibles del cinema dels anys vuitanta. El problema és que la fama va arribar massa aviat… i es va quedar massa temps.
De la nit al dia, la seva infància va deixar de ser normal. Va passar de fer els deures i jugar amb amics a viure envoltat de focus, entrevistes i mirades constants. A l'escola ja no era un nen més: era “el d’E.T.”, una etiqueta que el perseguia dins i fora de l'aula. Amb el temps confessaria que l'únic que desitjava era passar desapercebut, tenir amics de veritat i viure una infància corrent. Però aquest desig mai no es va arribar a complir del tot. La popularitat precoç li va arrabassar alguna cosa que no es recupera: la sensació d'anonimat.
Henry Thomas es va veure immers en l'infern
Tot i que va seguir treballant en cinema, la seva carrera mai no va aconseguir desprendre's d'aquella ombra allargada. A Europa, fins i tot, el seu nom va quedar diluït sota el del seu personatge, fins al punt que alguns títols es van comercialitzar explotant directament la nostàlgia. Durant els noranta va participar en produccions rellevants i va compartir repartiment amb grans estrelles, però rarament va ser reconegut pel seu talent adult. Hollywood semblava no saber què fer amb ell.
Va buscar altres camins: televisió, música, composició, projectes independents. La seva trajectòria va ser irregular, marcada per intents constants de reinventar-se. El veritable punt d'inflexió va arribar molts anys després, quan el terror contemporani i les plataformes digitals li van oferir una segona oportunitat. De la mà de Mike Flanagan, Henry Thomas va trobar un espai on demostrar maduresa interpretativa i profunditat emocional, allunyant-se per fi del record infantil que l'havia encasellat durant dècades.
Tanmateix, la seva vida personal el va tornar a col·locar al centre de la polèmica. El 2019 va protagonitzar un episodi complicat que va evidenciar que les ferides del passat no estaven del tot tancades. Aquella imatge pública danyada contrastava dolorosament amb el record tendre que molts conservaven d'ell.
Amb el temps, Thomas ha après a conviure amb la seva història. No renega d'Elliot, però tampoc hi viu ancorat. El seu retrobament simbòlic amb E.T. en un anunci nadalenc va ser alguna cosa més que un gest nostàlgic: va ser una manera de tancar un cercle, de reconciliar-se amb el nen que va ser i amb l'adult que ha aconseguit ser. Perquè, de vegades, sobreviure a una infància massa brillant és el repte més gran de tots.