L'experiència és un grau, això ho saben bé els més grans. Són els únics que puguin donar consells als més joves, i és que en el seu moment ells ja van caure amb aquesta pedra. Però, hi ha un altre refrany que diu que a base de cops aprèn la gent. Quan algú ho té tot, és complicat que vegi quines són les seves veritables necessitats. Té molt de soroll al voltant i no se centra en el realment important. En canvi, quan ho perd tot, comença a veure les noves oportunitats. “Has d'estar disposat a perdre-ho tot si vols aconseguir alguna cosa molt gran”, diu Francesc Miralles.
Es perden coses materials, però també més profundes, com poden ser els amics. Mentre una persona és rica, té moltes persones al seu voltant, tanmateix, quan es queda sense diners només hi ha uns pocs, aquests són els que ha de valorar de veritat. Quan no tens res, l'essencial queda al descobert, aleshores t'importen altres coses de la vida.
Perdre-ho tot et fa veure les prioritats i fins on pots arribar
Francesc Miralles parla precisament d'això. “El graner s'ha cremat, per fi puc veure la lluna”. Perquè les persones vegin les seves veritables prioritats han de perdre-ho tot. “Hi ha persones que necessiten perdre-ho tot per adonar-se que gran part d'aquest tot no el necessitaven i que ara poden veure de manera molt clara quines són les prioritats”.
Posa com a exemple l'artista Frida Kahlo, que va necessitar pràcticament perdre la vida per adonar-se que realment l'únic que necessitava era crear art. Steve Jobs va veure la llum quan el van acomiadar de l'empresa. “Hi ha vegades que necessitem tocar fons per descobrir les nostres capacitats, talents, potencialitats”, assenyala l'autor. “Una vida normal, sense grans ensurts ni oscil·lacions, té com a peatge que molts dons quedaran ocults”.
Segons l'expert, no vol que això es vegi com una derrota, sinó com una oportunitat per reconstruir-se un mateix. "En un cas de crisi o de necessitat imperiosa de canvi de rumb cal eliminar el que ja no serveix", diu, per començar. "Perquè el procés es pugui completar, cal tenir almenys una il·lusió. Està molt bé voler canviar després de perdre-ho tot, però si no hi ha ganes... Tot comença amb un exercici d'imaginació i esforç. Saber fins a quin punt vols construir això que existeix al teu cap és essencial".