A Catalunya, una de les cares més conegudes de la televisió és **Francesc Mauri**, l'home del temps. L'any passat va celebrar quaranta anys als mitjans de comunicació. Va fer els seus primers passos a Catalunya Ràdio amb tan sols 18 anys. A diferència d'altres meteoròlegs, ell sempre va ser autodidacte. Es va interessar per la matèria amb tan sols 12 anys i va començar a comprar-se llibres sobre el tema. Era una època en què era més complicat encertar el temps perquè no hi havia tants avenços com ara, ni radars meteorològics ni xarxes socials. Reconeix que era un mal estudiant, no va aprovar segon de BUP
Es va apuntar a un curs de meteorologia al Museu de la Ciència de Barcelona. La part teòrica l'impartia un físic, mentre que la part pràctica la feia Albert Rodríguez Picó, l'únic meteoròleg d'aquella època a Catalunya Ràdio. Entre els seus companys també hi havia alguns coneguts homes del temps com en Dani Ramírez. Eren dos aficionats a la mateo. El professor va dir als alumnes si algun estava interessat per cobrir-li les vacances d'estiu. Dues persones es van apuntar a l'oferta i finalment va recaure en Mauri.
Albert Rodríguez Picó li va donar la seva primera oportunitat
Tres anys després va entrar en televisió també per casualitat. Toni Castejón, el primer home del temps, va morir a causa d'un infart després d'un informatiu. També se'n va anar l'home del temps de TVE. Francesc Maur va fer una prova per a la televisió i s'hi va incorporar.
La meteorologia ha experimentat grans canvis. ”Ara estem a 24 h, en general per terme mitjà, un 85%... Arribar al 100% de moment no és possible i no ho serà els pròxims anys i m'atreviria a dir les pròximes dècades... Hi ha fenòmens que no es poden predir amb exactitud i, per tant, la prevenció és fonamental per salvar vides". Ricard Ustrell li ho recorda: "A vegades sou salvavides" i el meteoròleg continua: "Sí... El transport aeri no seria tan segur, si no fos per la predicció meteorològica... El transport marítim...".
"1 de juliol. Vaig fer una suplència d'un mes, just feia 18 anys, jo era autodidacte. Era una època en què la meteorologia, una part era civil encara i una part encara era militar... TV3 i Catalunya Ràdio, evidentment, aquesta part més militar no la practicava... 1 de juliol del 85, el primer lloc on m'assec és amb el cap de programes de l'època, Josep Cuní, i el primer estudi, estudi 1, el cor m'explotava, Mikimoto".
"En aquella època jo parlava ràpid, molt ràpid. I segurament eren els nervis i la joventut. Ara tinc fama de parlar pausat, lentament i gairebé d'escoltar-me”