L'any 2000, Gervasio Deferr es va convertir en heroi nacional després de guanyar una medalla d'or olímpica en els Jocs de Sídney. Quatre anys més tard, va tornar a pujar a dalt de tot del podi a Atenes, consagrant-se com un dels millors gimnastes de la història d'Espanya. La seva imatge apareixia en tots els mitjans. La seva fama sobtada és comparable a la que van adquirir de la nit al dia personatges televisius com David Bustamante o Rosa López, que també van saltar a la fama a començaments dels 2000. Tanmateix, després dels focus i els aplaudiments, s'amagava una història molt més fosca.
El primer senyal d'alarma va arribar quan Deferr va donar positiu per cànnabis en un campionat del món. L'impacte va ser immediat. "El meu pare em va trucar per preguntar-me si era cert. M'havien sancionat. Jo era campió olímpic i de sobte tot es va enfonsar. Tothom m'assenyalava", va explicar el propi Gervasio en el programa 'Lo de Évole', on va narrar el seu descens als inferns.
De tocar el cel a descendir als inferns per les drogues i l'alcohol
Després de deixar la competició, la situació va empitjorar. "Em vaig quedar sense objectius, sense res per la qual cosa aixecar-me. Durant quatre anys vaig estar perdut entre alcohol i drogues. Era l'única manera de callar el meu cap". La seva addicció va anar creixent fins al punt d'aïllar-lo completament del seu entorn. Va viure moments límit, com quan la seva mare va patir un infart i a ell no va ser capaç de ser al seu costat pel seu estat: "Estaba cec. No podia acompanyar-la".
La seva fama i els seus èxits van quedar en segon pla mentre la seva vida s'enfonsava. Els anys posteriors a la seva retirada van ser molt durs. "Tenia a prop els meus dimonis. No sabia què fer amb la meva vida", va reconèixer. El seu problema no era físic, era emocional. Passar de ser una estrella reconeguda a no saber qui era el va deixar completament desubicat.
Reconeix l'error i, amb teràpia, aconsegueix sortir del pou
Poc a poc, i amb ajuda professional, Gervasio Deferr va començar a sortir del pou. El motor de la seva recuperació va ser tornar a l'esport, aquesta vegada des d'un altre angle. Avui dirigeix un gimnàs al barri de La Mina, als afores de Barcelona, on treballa amb joves en risc d'exclusió social. "Allà vaig tornar a trobar sentit a tot. Vaig recordar qui era. Vaig tornar a sentir-me Gervi".
Ara, allunyat dels mitjans, l'exgimnasta viu centrat en el seu projecte i a mantenir el seu equilibri. No renega del seu passat, però prefereix centrar-se en el seu present.