Eduardo Casanova ha fet de la provocació el seu estil de vida. L’artista madrileny va causar un fort enrenou l’any 2017, quan després de fer el salt com a director de cinema va produir ‘Pieles’, un film que mostra persones amb deformitats. “Tu película me da asco”, li va arribar a dir aleshores el presentador Risto Mejide. Ara, dos anys després del llançament de ‘Pieles’, Casanova ho torna a fer.

eduardo casanova gtres

GTRES

L’actor i director de cinema publica ara ‘Márgenes’, un llibre de fotografies controvertides que exploren l’estètica humana. Però el llibre no arriba sol. Eduardo Casanova prepara una exposició fotogràfica amb el mateix nom i que es farà a la Fresh Gallery de Madrid entre els dies 27 i 31 de maig. I és aquest projecte el que ha fet esclatar la polèmica.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

📓

A post shared by Eduardo Casanova (@eduardocasanova) on

Casanova ha utilitzat ratolins morts per a les fotos. Els ha col·locat entre diferents objectes i els ha retratat com si fossin elements decoratius. El resultats d’aquest treball és el que es podrà veure a l’exposició que farà els propers dies a una galeria de la capital espanyola (premeu la fletxeta per veure totes les fotos).

Però les imatges dels animals morts, fets servir com si fossin figuretes de joguina, han aixecat una forta polseguera a les xarxes socials. Al seu compte d’Instagram, un munt de seguidors s’acarnissen amb l’artista. Una ira desfermada que es tradueix en desenes de comentaris amb tot tipus d’insults:

eduardo casanova comentari 1

eduardo casanova comentari 2

eduardo casanova comentari 3

eduardo casanova comentari 4

eduardo casanova comentari 5

Les crítiques han arribat al punt que el mateix Eduardo Casanova s’ha vist obligat a defensar-se amb un comunicat a través de la xarxa: els ratolins ja estaven morts i els comercialitzen com a aliment per a altres animals. Prefereix no opinar res més sobre el tema.

aclaracion eduardo casanova twitter

@educasanova12

Eduardo Casanova, al punt de mira per fer servir ratolins morts en una exposició fotogràfica, segueix la màxima que diu que tant fa si parlen bé o malament d’un mateix. El que és important és que se’n parli.