A Risto Mejide se li omple la boca dient escalfabraguetes a una convidada que no està interessada en el noi amb qui li proposen una cita en el seu programa de merda, el seu company de pis. Pérez-Reverte comparteix fantasies sobre violència sexual i assassinats a la taula d'un dels millors restaurants de Madrid i ens ho escriu a la seva columna del XL Setmanal. Un, articulista i presentador de televisió a la cadena de més audiència del país; l'altre, autor de nombrosos best-sellers, membre de la Real Academia Española de la Lengua i distingit amb tots els premis haguts i per haver-hi. Ambdós molt seguits en xarxes socials. Influencers, que es diu ara.

Tots els acusats per la violació dels Sanfermines mantenen que ho van fer perquè la noia volia, malgrat que ella estava agafada per cinc monstres, sota els efectes de les drogues i inconscient. Que els va provocar. Que mereixia ser violada perquè es va posar a parlar amb ells. Ara ells llegiran o escoltaran aquests dos mamarratxos de la burgesia i tindran el consol de no estar sols. La noia que no vol ser la xicota del seu company de pis? Escalfabraguetes. La de les mamelles grans? Escalfabraguetes. La que va borratxa i és drogada i violada per cinc? Escalfabraguetes. Escalfabraguetes. Escalfabraguetes.

Els dos formen part del paisatge patriarcal del qual es nodreixen i alhora perpetuen. Formen part de la Manada, com Jorge Cremades, com tants d'altres. "Intel·lectuals" que creen discursos que d'altres executen amb violència física amb la qual ells fantasiegen, aquella a la qual ells no s'atreveixen o, vés a saber, els està negada per la seva condició de senyorets. La violació no és només anatòmica. Vivim en la cultura de la violació.

Ser escalfabraguetes és un estigma, el que portarà damunt tota la vida la noia dels Sanfermines, que segurament aconseguirà una sentència històrica, ja que el fiscal ha demanat 22 anys per a cada un dels acusats. Que només es fixin en les teves mamelles i ser tractada com un tros de carn sobre els que d'altres aboquen els seus privilegis masculins és el que ens passa a totes les dones cada vegada que posem un peu al carrer.

S'omple la boca anomenant-la escalfabraguetes, diu el publicista. Com quan en tens una de gran i grossa ficada a la boca, pensarà. La noia, que acostumava a tractar amb afecte el seu company de pis i fins i tot li havia donat la mà al cinema, és el tipus de dona que Risto considera una meuca. Suposo que Risto no ha reparat que la noia podrà donar la mà a qui ella vulgui, com fan els homes, ni, per descomptat, que moltes vegades accedir a agafar la mà o altres gestos d'afecte són també compromisos a què ens veiem abocades les dones per no ferir l'ego testosterònic d'homes que no entenen el "no és no". Has pensat, estimat Risto, que a Espanya es produeix una violació cada vuit hores per tipus als quals se'ls escalfa la cigala? Si ni tan sols no podem tocar una mà, on és la frontera entre escalfar i no escalfar? Dóna'ns la clau, si us plau.

La fràgil masculinitat necessita cada vegada ser més defensada en públic, necessita ser lloada i aplaudida per tota la 'Manada'

Desmembrant el discurs de Reverte se'ns apareix el desig sempre latent d'exercir la violència contra les dones: voler follar-se algú que no ho vol i trempar-se amb una fantasia així. Cosificant la dona fins a la sacietat, fins a desposseir-la de qualsevol rastre humà. Més que un relat, és un deliri fruit d'una palla mental amb semen de mobilitat reduïda, el que li queda en els seus virils atributs a l'acadèmic.

Però no n'hi havia prou. Havíem de saber-ho tots. L'avi es va posar adolescent i va fer una pornovenjança en tota regla a Cristina Hendricks, que ni tan sols no s'havia assabentat de ser l'objecte de desig a la taula del costat. La fràgil masculinitat necessita cada vegada ser més defensada en públic, necessita ser lloada i aplaudida per tota la Manada. Els dels Sanfermines no només van violar, també van gravar la impúdica gesta per compartir-la amb el nombre més gran d'homes possible. Pérez-Reverte i Risto van fer el mateix. La reunió de què parla l'escriptor va tenir lloc fa un any com han demostrat diverses captures de Twitter, i l'escriptor amenaçava des d'aleshores els seus amics perquè algú escrigués del tema, com bé diu al seu article: "No s'atreveixen. Molta fanfarroneria només de boca, però no es mullen". Perquè s'ha de quedar la conversa sobre unes mamelles en la intimitat d'un sopar podent compartir-la amb tot el món? Risto també va mostrar dubtes davant del que és políticament incorrecte: "El que estic pensat no ho puc dir... Però això al meu poble té un nom. Què cony, ho diré. Això és ser una escalfabraguetes". Què cony, amb dos collons.

Ara el pare del Capitán Alatriste diu que era broma. Que no hem captat la metàfora. Les al·legories del seu cuidat llenguatge. Comprèn que creguem que ets un covard, Arturo. I per això has esmentat persones sense el seu permís per donar suport a la teva història. Conec en Manuel Jabois des de fa molts anys, crec que no mereix ser posat en aquest sac al qual l'has arrossegat. I comprèn també que la perspectiva humorística de les dones –éssers fàcilment violables– no és la mateixa que la teva, que, només per ser home, formes part del grup dels violadors.

I ara us demano als dos, l'assaltabressols enamorat i el pitopàusic histèric, deixeu de perpetuar el masclisme d'una vegada. Deixeu d'alimentar la Manada. En tenim bastant amb la violència continuada, amb la por, amb la vergonya, amb els complexos. Ens teniu fins al cony amb les mogudes de les vostres cigales.

 

Tot i que l'autor escriu literalment que “esa gringa no puede escaparse viva” i que al marit “habría que romperle el morro” i “darle plomo” l'autora ha modificat els conceptes violació i feminicidi per no ferir sensibilitats donades les interpretacions literals dels termes.