Durant anys, figures com Dabiz Muñoz o Pilar Rubio han encarnat l'ideal modern de la vida sana. Rutines extremes. Entrenaments guiats. Dietes mil·limètriques. Resultats visibles. Un model aspiracional. Però ara arriba un missatge que ho posa tot en dubte. Un desmuntatge en tota regla. I ve d'un dels majors experts en longevitat del món: Dan Buettner.
Buettner és l'investigador que ha dedicat dues dècades a estudiar les zones blaves, els llocs on més gent viu més de 100 anys. Sardenya. Okinawa. Ikària. Loma Linda. Nicoya. Regions remotes, disperses, sense gimnasos de luxe ni gurús fitness. I la seva conclusió és simple però demolidora: “la gent que més anys viu no fa CrossFit ni Pilates”. Ni entrenament funcional. Ni rutines diàries de força. Res d'això.
Dan Buettner desmunta els mites dels influencers
La seva feina revela un patró cridaner. La clau no és en sessions intenses. És en el moviment natural. Allà, l'activitat física no es planifica. No s'estructura. No es mesura amb apps. No es registra en rellotges intel·ligents. Les persones simplement es mouen. Caminen. Cultiven els seus horts. Netejen les seves cases sense màquines que els estalviïn esforç. I viuen així tota la vida. Un exercici constant, suau, gairebé invisible.
“Un centenari és només algú que ha complert 100 anys”, apunta Buettner. Però el que importa és com hi arriben. A les zones blaves no hi ha diabetis, càncer, demència o malalties cardíaques. No tenen una genètica especial. No són superhumans. El que fan és evitar, en major mesura, les malalties que escurcen la vida. I arriben a edats avançades amb una salut envejable.
Moure's tot el dia és més útil que les rutines que els influencers ‘venen’ a les xarxes
Una de les dades més sorprenents és la freqüència amb què es mouen. Aproximadament cada 20 minuts, sense adonar-se'n. En canvi, en la societat actual, passem hores asseguts davant de les pantalles. Hores immòbils. Després intentem compensar-ho amb una sessió de gimnàs. Mitja hora, una hora... De vegades ho complim. De vegades no. Però, segons Buettner, fins i tot quan ho fem, no s'assembla, ni de bon tros, al benefici de moure's tot el dia.
Per a ell, el secret és un altre. No és en la disciplina rígida. Ni en la perfecció. Ni en la intensitat. És en un estil de vida actiu que no es força. Que no es planteja com a sacrifici. On el quotidià és exercici. On el cos treballa de manera moderada però sostinguda. I on cap entrenament dirigit pot substituir aquesta constància natural.
Aquest enfocament fa caure completament el model modern de salut que encarnen les celebritats fitness. Desafia la cultura del gimnàs. Posa en qüestió les rutines extremes. I recorda una cosa essencial: per viure més, no cal viure al gimnàs. N'hi ha prou amb moure's més.