A David Muñoz no li han regalat res. És un dels xefs amb més reconeixements. Guardonat en diverses ocasions com el millor xef del món i amb un restaurant triestrellat. Reconeixements a la seva cuina creativa i innovadora. A dia d'avui és un dels grans referents de l'alta cuina a nivell mundial, i això ha estat perquè no ha faltat ni un sol dia a les cuines del seu negoci. Un cap és el primer que s'ha de sacrificar pel projecte.
Gràcies a alguns dels seus documentals i les seves entrevistes s'ha descobert la sacrificada vida laboral de David Muñoz, que als seus inicis dormia al quart del rebost. No portava una vida saludable, però tot va canviar quan va començar a practicar esport diàriament. S'ha convertit en una cosa imprescindible en la seva vida per alliberar tot l'estrès i l'ansietat del seu cos. És una persona molt exigent amb si mateixa, i sempre vol superar-se.
L'chef assegura que tenir diferents negocis no sorgeix d'una visió empresarial, sinó de la seva “necessitat de cuinar moltes coses. I la conseqüència ha estat que arribem a tot tipus de públic. Sóc tan feliç cuinant una experiència en un tres estrelles Michelin que és tendència mundial com preparant un pollastre fregit que estarà en un food truck, pensant uns roscons que estaran per Nadal en un retail o fent plats d'inspiració carrerana a StreetXO”.
David Muñoz no ha faltat ni un sol dia al seu restaurant
David Muñoz no ha faltat als seus restaurants ni el dia que van néixer els seus dos fills perquè per a ell “la filosofia ha de ser la mateixa: intentar que cada dia el teu producte estigui millor, que tu cada dia siguis capaç de millorar-lo i que el que facis, com a concepte sigui el millor del món. Jo m'aixeco cada dia pensant en què puc millorar de mi mateix respecte a ahir”.
En tots els restaurants és ell qui està darrere del procés creatiu, encara que ha sabut delegar a les seves persones de confiança, és ell qui té l'última paraula. “Les treballo amb l'equip, però no tinc un equip creatiu ni una cuina de creativitat, encara que pugui semblar sorprenent. Això no vol dir que no m'agradaria tenir-la, però encara no hem estat capaços de trobar el lloc ni l'estructura”, explica.
No obstant, i malgrat poder cedir moltes de les seves funcions, en la xerrada admet que “seglec treballant mínim 10-12 hores al dia, sis dies a la setmana. I durant molts anys he dormit al meu restaurant, he estat mileurista fins i tot amb 3 estrelles Michelin, perquè tot el que tenia ho reinvertia constantment, anava al límit”.