Mai set lletres havien mogut tant a Can Barça: titella. És el que ha escrit un capità, Gerard Piqué, contra un periodista que treballa també pel Barça, Marçal Llorente. Si fa uns dies un discurs de Messi a Instagram va desfermar una guerra contra Abidal, ara hi ha certa opinió a twitter aplaudint que els jugadors assenyalin periodistes. Ja ho van fer contra un article de Xavier Bosch que els estigmatitzava i ara segueixen contra cert periodisme que fa de crític del Barça cobrant del Barça. Un dels més clars ha estat Òscar Andreu:
És possible aconseguir nivells màxims d’humiliació amb només 7 lletres? És possible fer-ho en català? #totéspossible #noemcanviislallengua #TITELLA https://t.co/CHiDuDqf22
— Òscar Andreu (@OscarAndreu) 19 de febrero de 2020
EFE
El periodisme es posiciona per set lletres que en castellà no s'entenen. La guerra s'ha desfermat també entre opinadors. Titella és un mot en català Trending Topic a Espanya, per orgull d'Òscar Andreu. I altres periodistes que cobren o han cobrat del club estan rebent, com Llucià Ferrer, que respon a les crítiques:
Aguantame el cubata: “no conozco al tal #titella” sera capaz
— Lu Martín (@LuMartinBCN) 19 de febrero de 2020
Doy por amortizado este 2020. #Titella
— Rafa Cabeleira (@RafaCabeleira) 18 de febrero de 2020
Vaig començar a Barça TV mentre Laporta era president. Amb Sandro i Bartomeu vaig continuar col.laborant amb la tv del club. Pero endavant a fotre merda gratuïta 😂😂
— Llucià Ferrer (@lluciaferrer) 18 de febrero de 2020
TV3
El problema és que el Barça no és un club, és una mega-empresa que mou l'1,2% del PIB de Barcelona i reparteix milions dels socis indiscriminadament, a periodistes, constructors i empresaris d'internet tèrbols.