Claudia Campillo relata els durs abusos que va patir per part del seu propi avi, des dels 7 fins als 22 anys. Van ser anys de patiment en silenci fins que un dia, en una xerrada a la universitat d'una noia que va sobreviure a l'abús sexual infantil, el seu cap va fer ‘click’. Va ser en aquell moment quan va decidir explicar-ho: “Em va costar molt fer el pas perquè tenia moltíssima por de trencar la família”.

 

Després de relatar-ho, va ingressar diverses vegades en una clínica de salut mental per intents de suïcidi. En sortir de la clínica li van oferir fer una xerrada per explicar la seva història i va tenir una gran repercussió. El vídeo acumula més de 14 milions de reproduccions. Va rebre una ovació per part del públic i una infinitat de comentaris positius donant-li suport. Moltes persones es van sentir identificades amb el seu relat. “Les estadístiques fan por”, comenta Claudia durant aquesta xerrada conduïda per Marina Rivers. Segons l'estudi de Fundació ANAR: ‘Agressió Sexual en Nenes i Adolescents segons el seu testimoni. Evolució a Espanya (2019-2023)’, les agressions sexuals detectades pel Tfno./Xat ANAR han augmentat un 55,1% en els últims 5 anys. El 94,3% dels agressors són homes, la majoria majors d'edat. 8 de cada 10 agressors són persones properes a la víctima. Una dada esgarrifosa, el 50,3% són membres de la família de la víctima.

Claudia Campillo tenia por de trencar la família, va intentar suïcidar-se 

“Algú que m'hauria d'estimar m'està destrossant la vida. Però per al meu germà és un bon avi. Com li diré jo que aquesta persona m'està destrossant la vida?” Tenia molta por d'explicar-ho i destrossar una família, o que ni tan sols la creguessin perquè no podien imaginar-se que el seu propi avi estigués abusant d'ella, i més sent una nena. “Jugen moltíssim amb el fet que és un secret. No ho expliquis a ningú. Tu ets especial. Si ho dius, et passarà x…”, explica la Claudia sobre el que li deia el seu avi en aquella època. 

Però guardar aquest secret tant de temps li va passar factura. “Estic operada del cor, de tres craneotomies, em van haver d'extirpar un ovari…”, detalla.

A la primera persona que ho va explicar va ser a la seva mare. “Probablement la conversa més dura que he tingut a la meva vida, va ser asseure la meva mare i dir-li que el seu pare estava abusant de mi”.

En les seves participacions sempre ha conclòs el seu missatge animant les possibles víctimes a explicar-ho i denunciar, a no quedar-se callada durant tant de temps com ella sempre va fer. “No mereixem patir en silenci, ni sentir-nos culpables de res”. És un procés dur però val la pena. “Ens van destrossar la vida de petites, però ara nosaltres som les propietàries de la nostra vida. Agafar aquella nena petita que hi ha dins teu i dir-li: t'han fallat, però jo no et fallaré”, conclou.