El Reial Madrid de Xabi Alonso s'acaba d'estrenar a la Lliga 2025-2026. Però si algú es pensava que año nuevo, vida nueva, anaven molt equivocats. No ha canviat res de res, tot i que ja no segui a la banqueta Ancelotti i en el seu lloc estigui el nou entrenador. Avorrint a les ovelles i fent bona aquella màxima de penalty para el Real Madrid. 1 a 0 i gràcies contra Osasuna al Bernabéu, en un partit infecte on van tornar a guanyar amb ajudes arbitrals (la primera de la temporada), amb un penal regalat que no era, a Mbappé, que el francès, que va ser qui va trepitjar el defensa navarrès, es va encarregar de transformar. Preparem-nos els culers perquè la temporada es presenta com sempre, havent de lluitar contra arbitratges escandalosos.
A El Chiringuito, no se podía saber, van decidir que era un penal com una casa de pagès. Però el més lamentable del programa de Josep Pedrerol d'aquest dimarts no ha estat això, sinó tot el bombo que li han donat, el hihihaha que han fet amb un jugador que té un nom que porta els pitjors records. El futbolista no en té la culpa, evidentment. Es diu així, i va ser cosa dels seus pares. Un nom, d'altra banda, habitual a l'Argentina. Però que a Espanya, pel que tots sabem, té una connotació ben diferent. Parlem de Franco Mastantuono. El jove argentí procedent de River que va debutar ahir amb la samarreta del Madrid quan va entrar a la segona part. Un moment on els aficionats madridistes, molts, segur, que ben orgullosos pel càntic, van començar a cridar "¡Franco, Franco!".
Aquí el tenen, al costat de Dani Carvajal, el declarat seguidor de Vox, que segur que es va emocionar quan va sortir al camp al costat del seu jove company mentre la grada corejava el nom de Franco. Uns càntics que van continuar després del partit, quan Edu Aguirre va fer una connexió en una de les portes del Bernabéu, i molts aficionats madridistes s'omplien la boca novament cantant el nom de Franco Mastantuono. Un jugador que té la coincidència de dir-se com el cognom de l'abjecte dictador que hi va haver a Espanya lamentablement durant molts anys. I molts aficionats madridistes, EVIDENTMENT, van dir eufòrics el seu nom perquè remetia a qui ja sabem. No van embogir cridant "Álvaro, Álvaro" pel debut de Carreras, ni tampoc dient "Dean, Dean" pel de Huijsen. Ni "Trent, Trent" per Alexander-Arnold. No. Molts madridistes dels que s'emboliquen amb la bandera, i algun que potser ho fa també amb la de l'aguilucho, cantaven a grito pelao el nom de Franco. I a El Chiringuito, això també els fa molta gràcia.
Només començar, Pedrerol ja va anar per aquest camí. Fent una pausa dramàtica, una mirada còmplice, com demostrant que són molt enginyosos i que els hi fa gràcia sentir 'Franco' al Bernabéu. Però no fa ni punyetera gràcia. Sentir corejar aquest nom, per a molts que el van patir, al dictador, no fa la més mínima gràcia. Després, un cop acabat el programa, el titular que van triar també anava sobre aquesta qüestió. Al programa de Pedrerol estan encantats de la vida. La xarxa, però, els hi ha dit que "Sois escoria", "Desde los años 30 cantan ese nombre", "si esto pasa en el Metropolitano este tuit sería muuuuy diferente", "qué vergüenza", "qué ganas tenían de cantar eso", "El Bernabéu es el nuevo valle de los caídos para el facherio ignorante de la historia", "Haciendo chistes con un oscuro pasado, y así con todo".
Lamentable càntic, per molt que el jugador es digui així (ni s'hauran plantejat dir-li Mastantuono per animar-lo, els posa molt més dir-li Franco), i lamentable que faci tanta gràcia al programa, tenint en compte el passat fosc d'Espanya quan estava viu l'indesitjable dictador.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!