Joel Joan és una celebrity catalana i un militant per la llengua i va entendre que si Catalunya volia ser un Estat havia de tenir institucions d'Estat i ell va fer la seva part de la feina. Fa 15 anys va crear amb una colla de professionals del cine l'Acadèmia del Cinema Català. La primera Gala de premis la va presentar una actriu catalana amb estàndards de qualitat de Hollywood: Clara Segura. Es va fer dins un plató de TV3. El productor, actor i director va desafiar els pessimistes: els Gaudí no són la conseqüència de la bona salut del cinema en català, en són el motor. Si els productors i espectadors veuen exposat el cinema català amb un luxe homologable a altres gales de premis, hi creuran i en faran i en consumiran més. Val la pena fer i veure cinema en català. I cinema català, fet per professionals catalans. L'afer de la llengua sempre sobrevola la gala: alguns qüestionen per què hi ha nominats catalans per una pel·li en castellà? Doncs perquè són catalans i es tracta d'això: d'impulsar el cinema català fet per catalans. Aclarit això 15 anys després (algun any deixarà de ser necessari) ara l'Acadèmia la dirigeix Judith Colell i el seu equip ha fet el que cal: una catifa vermella molt ben organitzada, prèvia a la Gala, en un marc incomparable, convertint en una sala de cinema la impressionant Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya amb la capital del país als seus peus, per mostrar que el cinema català és art, entreteniment, glamur, bellesa i inspiració. VIPS catalans telegènics, guapos i amb talent per la gran nit del cinema català: llum i color.
Llum Barrera, correcte sense anar de la típica presentadora de gala, Rigoberta Bandini, elegantíssima, Carla Simón, arrisca amb el blanc perquè pot, Josep Abad, el pagès a qui millor li queda l'smòking de Catalunya, Judith Colell, la sobrietat de la presidenta ("Aquesta ha de ser la gala de l'Agustí Villaronga"), Vicky Luengo, de Chanel exercint de la més glamurosa de les actrius del país ("Els premis no són meritocràtics així que vete tú a saber"), Àlex Brandemühl, el més guapo de la catifa vermella, Cristina Brondo, amb unes transparències de 10, Miki Núñez, cau bé a tothom vagi com vagi, Juan Antonio Bayona, el senyor més important del cinema català, Martina Klein, e-s-p-e-c-t-a-c-u-l-a-r de vermell amb un vestit meravellós de la dissenyadora catalana Teresa Helbig, Judit Neddermann, la cantant amb un vestit asimètric amb braç a l'aire del color màgic per quedar sempre bé: el negre, el Mago Pop, el senyor que omple més platees de Catalunya, Greta Fernández, la més escotada i cenyida amb un vestit negre de la marca Coperni, Oriol Pla, l'actor de mirada lànguida guapot amb jersei de coll alt ("A vegades tanta exposició m'agobia"), Marta Etura, es nota que sap de catifes vermelles, un vestit de molta gala, Miki Esparbé, a qui a Madrid li diuen "Vistes muy catalán": corbata i camisa negres, Enric Auqué, un actor de molt nivell que sempre està bé, de morat... El Gaudí als més elegants, fotogènics i campions de la catifa vermella: Àlex Brandemhül i Martina Klein.