A casa tenim posada una alarma al mòbil que sona cada dimecres. Perquè aquest dia és el dia en el qual, al programa Morning box, de Javier Penedo i Andrea Sánchez a 'Los 40 principales', compten amb un col·laborador que ens enamora, el gran Carles Francino. Un espai on cada setmana, el locutor i director de La Ventana de la Cadena SER acosta alguna anècdota viscuda per ell mateix, relacionada amb una cançó clàssica, una 'La vidateca de Francino'. Fa uns dies els vam explicar quins records li evocaven la cançó de 1983 de Cyndi Lauper, Girls just want to have fun. Uns records on el coprotagonista és el seu amic Andreu Buenafuente, que el va salvar de caure al mar des d'un vaixell. Ara, la cançó de la qual ha parlat és aquesta meravella dels Eagles, Hotel California:
Un tema que sonava i sonava i tornava a sonar a la dècada dels 70, cap a l'any 1976, 1977, quan ell era tenia 17-18, a l'Altafulla on passava els estius, a la Costa Daurada. El bo d'en Francino avisa que "os voy a contar una historia de amor platónico", i explica quina noia va ser el seu primer amor, tot i que la cosa no va acabar com ell hagués volgut. Se situa a ell mateix amb aquella edat adolescent i post-adolescent, "verano, mar, calor, playa, Altafulla", en un chiringuito de platja dels de tota la vida, "un bar, con unas lucecitas, para bailar". I una nit d'aquell estiu, va aparèixer una noia que no ha oblidat mai: "Aparece una chica rubia, muy rubia, luego supe que era holandesa. Yo la veía de lejos y ella me miraba de lejos también". Què va passar amb ella? Aquelles mirades de lluny es van acostar?...
"Nos mirábamos..., pero nunca llegábamos a aproximarnos. Además, yo creo que no nos hubiéramos entendido, porque yo no hablo ni papa de inglés", reconeix. "Nunca supe de su nombre, pero fueron varias tardes y varias noches de mirarnos a los ojos cuando sonaba esta canción". El Carles anava cada nit des de Tarragona, amb la seva moto, una hora i quart per recórrer els 107 quilòmetres que el separaven de la seva holandesa rossa, molt rossa. Un amor platònic que va durar una setmana. Una setmana al ritme de "Welcome to the Hotel California. Such a lovely place, such a lovely face. Plenty of room at the Hotel California. Any time of year, you can find it here". Una setmana escoltant cantar en Glenn Frey sense que la cosa anés a més. Com i quan va acabar la cosa? "Hasta que un día fui y ya no estaba". No sabia ni on s'allotjava ni el seu nom ni res, "no he sabido nunca nada de ella, solo que estuvimos varias tardes y noches mirándonos como dos gilipollas"...
Us imagineu que ara comencen a arribar missatges de dones holandeses que de joves, van estiuejar a Altafulla i van estar-se una setmana mirant-se amb un noi català mentre de fons sonava Hotel California dels Eagles? Carles, si això passa, informa'ns.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!