Les festes de Nadal són unes dates molt assenyalades en tots els calendaris. És gairebé obligatori reunir-se amb la família, menjar fins a quedar-te ben tip, regalar regals, fer cagar el tió, fer el pessebre, riure, cantar cançons... Una norma no escrita que tothom segueix al peu de la lletra perquè fa feliç a tothom, o bé, a quasi tothom. Aquests dies són uns dels més bonics de l'any, però també poden ser, sens dubte, uns dels més tristos de l'any. Les cadires buides a la taula, no tenir regals sota l'arbre, que no arribi el cagatió, o senzillament no tenir una gran família per passar el dia, pot fer que el Nadal es converteixi en un autèntic malson. Ara bé, n'hi ha que decideixen viure el 25 de desembre en plena solitud desitjada. Sense ningú, ni regals, ni llums, ni família. Atents.
Des d'EN Blau ens agrada saber com viuen el Nadal els nostres VIP catalans, i aquests últims dies hem conegut un grinch del Nadal, un personatge que detesta aquestes dates i que s'ha escapat de celebrar-les durant molt i molt de temps. Parlem ni més ni menys que d'Àngel Llàcer, actor i director teatral conegut a Catalunya i arreu del país per un gran llistat de projectes i pel seu talent indiscutible d'interpretar i entretenir. L'humor d'Àngel Llàcer sempre sorprèn i fa riure a tothom, però recentment, des d'El matí de Catalunya Ràdio ha confessat que no li agrada el Nadal, i no només això, sinó que durant vuit anys l'ha viscut completament sol.
Àngel Llàcer es confessava davant del micròfon de Catalunya Ràdio compartint conversa amb Judit Mascó, també present en antena: "Confesso una cosa que no he explicat mai. Jo vaig tenir un nòvio durant vuit anys, dels 40 als 48 i llavors, durant aquests vuit anys, jo, el dia de Nadal, l'he passat sol. Perquè jo detesto les festes de Nadal". La seva confessió deixava a la top model catalana amb la boca oberta: "De debò?" i això li respon l'actor: "De debó. Jo m'inventava a casa meva, que anava a casa de l'altre, llavors trucava a la Mariona, que era la mare de l'Enric, i llavors li deia: 'Mariona, què faràs per dinar?' 'Mira, fem un pollastre farcit... La mare em trucava: 'I què? Què tal a casa de la Mariona?' i jo: 'Molt bé mamà, ens hem menjat un no sé què...' I jo l'únic que feia era estar a casa sol, i disfrutava d'un dia, en la solitud..." explicava Àngel Llàcer.
Una anècdota que dona peu a reflexionar molt, moltíssim, sobre un tema que és una mica tabú en les festes de Nadal: la solitud. Judit Mascó arribava a la següent conclusió: "La solitud desitjada a vegades és un plaer. De descansar, de desconnectar, de tot aquest consumisme de compres, de família, d'excessos, de panxa plena... I, en canvi, la solitud no desitjada és molt trista i en aquests dies, precisament, també hi hem de pensar i ho hem de recordar que potser, a vegades, no tenim en compte, i hi ha molta gent que per ells són els dies més tristos de l'any". Cada persona viu el Nadal de forma diferent i aquesta ha sigut la realitat d'Àngel Llàcer durant vuit anys. Sorprenent, però segur que no és l'única.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!