La conversa sobre la salut mental ha canviat. En major o menor mesura, els problemes mentals sempre han estat presents en la nostra societat. No són només un assumpte de la comunitat actual. La diferència és que avui dia amb cada cop més famosos els que els fan públics. Avui és més oberta. Més valent i urgent. I un dels artistes que va decidir fer un pas al davant va ser Alejandro Sanz. Ho va fer sense preparar un discurs. Només amb sinceritat. Amb aquesta honestedat que tant caracteritza la seva música.
Al maig de 2023, el cantant va compartir un missatge que va sorprendre el món. Un missatge directe. Breu. Dolorós. Va dir que no estava bé. Va dir que se sentia trist. Va dir que se sentia cansat. I milers de persones es van veure reflectides en aquelles paraules. Perquè darrere de l'èxit, els premis i els escenaris, també hi ha un ésser humà. Un que, com qualsevol, pot travessar moments molt difícils.
Alejandro Sanz va reconèixer els seus moments més baixos
Alejandro Sanz estava en plena gira. Sales plenes. Fans entregats. Un nou disc entre mans. Però res d'això no va evitar la caiguda emocional que va reconèixer després. Ell mateix va admetre que, en certs instants, va sentir que volia desaparèixer. Que la pressió el superava. Que la tristesa es feia massa gran. I tot i així, va decidir explicar-ho. No per crear soroll. No per cridar l'atenció. Ho va fer per reconèixer la seva vulnerabilitat. I perquè altres no se sentissin sols.
La reacció va ser immediata. Titulars a tot el planeta. Preocupació dels seus seguidors. Trucades. Missatges. Preguntes. I alhora, una onada de suport. Un recordatori que parlar ajuda. Que compartir alleuja. Que fins i tot les veus més fortes necessiten suport. En aquest mateix període afrontava també el final de la seva relació amb Rachel Valdés, un altre cop emocional en un temps ja complicat.
Rodear-se de “les persones correctes” va ser clau en la seva recuperació
Va passar un any. Va treballar amb professionals. Es va envoltar del que ell anomena “les persones correctes”. Va recuperar la calma. Va trobar refugi en la teràpia. Va tornar a connectar amb la seva música des d'un altre lloc. Des de la serenitat i la reconstrucció. I va començar una etapa nova. Una etapa més conscient. Més seva.
Aquest renaixement va arribar acompanyat de canvis importants. Un nou inici amb Sony Music. Un projecte renovat. I un senzill, “Palmeras en el Jardín”, on transforma el dolor en art. Una cançó íntima. Suau. Directa. Una reflexió sobre el que es perd. Sobre el que s'intenta salvar. Sobre el que no es pot forçar. “Jo sempre seré Madrid”, canta, acceptant que no es pot viure en el món d'un altre.
Avui l'artista assegura que està millor. Que valora el camí recorregut. Que entén la importància de demanar ajuda. I que la seva música és la forma en què expulsa el dolor. Una forma de sanar. Una forma de tornar a si mateix.