La nit de la 40a edició dels premis Goya no està deixant indiferent a ningú. El talent del cinema espanyol s'ha reunit a Barcelona, la capital catalana, després de vint-i-sis anys sense ser escollida com la ciutat per dur a terme la cerimònia. És per aquest motiu que els Goya 2026 són més catalans que mai en molts detalls. Des de l'elecció de Rigoberta Bandini com a presentadora, juntament amb Luis Tosar, amb qui han arrancat la gala per la porta gran cantant i parlant en català i gallec, com també alguns dels artistes musicals que hi actuen com Bad Gyal, Belén Aguilera i La Casa Azul. Tots fantàstics.
Deixant de banda el duet de presentadors que, sens dubte, s'han endut un gran protagonisme en l'inici de la cerimònia. Els grans protagonistes importants dels Goya sempre són tots els nominats. Guanyar una estàtua sempre genera molta emoció i els nervis dels actors i directors traspassen la pantalla. Ara bé, no hi ha dubte que aquesta emoció és la mateixa que ens regala discursos i llàgrimes que han passat a la història. Entre els guanyadors de la nit, hi ha hagut una artista catalana que ha pujat a l'escenari plorant, ens referim ni més ni menys que a Alba Flores, actriu i una de les protagonistes de la nit arran del documental Flores para Antonio, en honor al seu pare i que aquesta nit comptava amb dues nominacions: millor pel·lícula documental i millor cançó original.
Flores para Antonio finalment s'ha endut el Goya a millor cançó original, una categoria que li feia especialment il·lusió a l'actriu, la qual no ha pogut evitar pujar a l'escenari de l'edifici Fòrum de Barcelona entre llàgrimes. Alba Flores aprofitava el seu altaveu per fer un discurs molt emotiu homenatjant Antonio Flores en tots els sentits: "Gracias por haber hecho posible esta película, esta catarsis y esta sanación. Este premio a la canción es muy especial para nosotras, especialmente para mí (...) Este es el capítulo final de esta película y nos hace ilusión pensar que no nos lo dais solo como miembros de la Academia de Cine, sino también como público, como oyentes de las canciones de mi padre. Siento que este premio es también para su música y para su inspiración." deia llegint un guió que duia minusiosament preparat.
Les paraules de l'actriu no acabaven aquí perquè també mencionava el seu avi El Pescaílla i el cognom Flores. Just quan semblava que s'acabava, Alba Flores deixava anar una última dedicatòria, molt important contra la guerra, i ho feia, un cop més, homenatjant el seu pare: "Creo que, en los tiempos que estamos viviendo, yo solo puedo decir: prometo ver la alegría, escarmentar de la experiencia, pero nunca, nunca más usar la violencia.", cantava a ple pulmó fent que tot el públic continués els versos de No dudaría, la cançó més famosa d'Antonio Flores. L'emoció d'Alba Flores és, sens dubte, un dels grans moments de la nit.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!