És de Berga com la patum i quan va començar a TV3 molts van fer broma sobre explotació infantil. Així el presenten al programa No cardis de la web 3Cat. Abraham Orriols: "No crec que hagués de lluitar més que cap altre, feina és feina. Tens dies bons i no tant i al principi quan falles penses que no et trucaran mai més i a ningú li importa tant. És positiu que a ningú li importi tan gairebé res. Sé que tinc una aparença de molt jove, de la meva colla jo era l'únic a qui demanaven el DNI al bar per demanar una birra o a les discoteques. Ara em deixaria barba però no me'n surt. Tenim el que tenim. Jo vaig entrar el 2019, abans va anar el Ferran Romero. Aquells anys han anat entrant persones molt joves i no estranya veure a TV3 a persones menys 35 a qualsevol hora del dia. El millor és la barreja, que no es llenci tot el bagatge dels grans. Que TV3 no sembli un chiqui-park. No costava tant de veure que aquesta és la bona fórmula. No sobra ningú".
Sobre tenir feina a TV3 se sap un privilegiat: "El meu pare entra a les 6 a una nau d'un polígon industrial per fer plaques solars, això sí que és una feina sacrificada. Ha de fer migdiada perquè fa anys que es lleva a les 5. La meva mare era perruquera (va morir fa uns mesos) i també era dur. Jo tinc la sort que treballo a TV3 que cuida el treballador i que té cert prestigi, i cada dia parlo amb gent diferent, i vaig a llocs on no aniria si no fos periodista de TV3. Jo volia estudiar Dret i hauria estat un error garrafal, després vaig optar per Comunicació Audiovisual, però m'agradava la TV, seguir les audiències... És molt trist que periodistes de menys de 30 hagi passat a dedicar-se a l'ensenyament perquè no hi ha feina. Jo em vaig graduar el 2018 i tinc la sort d'haver pogut treballar a un mitjà digne, em sento afortunat. Fora de TV3 fa molt fred".
"El meu primer dia a TV3 va ser la nit dels museus a Lleida i tocava fer el directe dissabte amb el Pellicer al TN. Tot sumava nervis i jo creia que no ho faria bé. Soc cabró amb mi mateix i pensava que no sortiria bé, però va sortir bé. Si et relaxes massa falles més. Mans suades, cama tremolosa, no hauria passat més si hagués llegit més... A tu et sembla que tot el món t'està mirant. És mentida però tu t'ho creus molt. Jo vaig amb un càmera de més de 60 anys i espero que no es jubili mai. Em va ajudar tant. Que els que comencin facin directes amb algú com ell. A TV3 hi ha merders però hi ha bon ambient de treball, companyonia, solidaritat... El pitjor de sortir a la tele és que no puc treballar amb dessuadora, que no puc anar amb ressaca a la feina... No hi ha res que sigui el pitjor, que m'aturin pel carrer? A ningú a Catalunya li pot emprenyar que et parin excepte a Rosalia. Per sota d'ella si protestes ets un desagraït. Tampoc ets Bruce Springsteen. No ens aturen tant i si t'aturen siguis amable. Nosaltres no som famosos, som periodistes". Això no és ben bé així: Abraham Orriols ha de saber que, per treballar a TV3, és periodista famós. No és un periodista de Ràdio Vallirana. Un consell molt bo del jove periodista que sembla un senyor gran per com parla "És millor que no diguis res que no puguis dir amb un micro al davant, tens certa parcel·leta pública millor vigila, no pengis a Instagram una foto excessiva el dia abans de cobrir un acte al Parlament".
"Els meus referents a TV3 són Xavi Coral i Raquel Sans, veure'ls treballar impressiona, fan fàcil el dsifícil, no es posen nerviosos. També m'agraden Carles Francino a la Ser, Roger Escapa com entrevista, els Òscars a La competència, el seu domini de la paraula, de la comunicació". I el marro Blau: "A TV3 hi ha molts que són parelles i moltes exparelles i alguns treballen amb la parella i amb l'exparella". La seva nòvia Martina no és del gremi. Duraran.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!