El casament de Laura Escanes i Risto Mejide ha estat un dels grans esdeveniments del cap de setmana. Encara que han transcendit alguns detalls del casori, la revista Hola! està traient tot el suc possible a la seva exclusiva.
L'últim detall que ens revela? Els vots dels nuvis.
Sí vull, de Laura Escanes
Sí vull.
Vull passar la resta de la meva vida amb tu. Que ens mirem com el primer dia i que ens estimem com si fos l'últim. Que mai no deixem de riure i que plorem quan hàgim de fer-ho.
Sí vull.
Vull superar amb tu tot el que vingui. Convertir-me en tu i que tu et converteixis en mi. Que anem sempre en la mateixa direcció. Que mirem per nosaltres per sobre de qualsevol cosa i que res ni ningú no pugui destruir-nos. Que només construïm.
Sí que vull.
Vull que siguem capaços de fer desaparèixer el món quan ens mirem. Que gaudim del dia d'avui i de tots els que vengen. Vull fer-te el meu present i el meu futur.
Sí vull avui, vaig voler ahir i voldré demà. I t'estimaré totes les estones de la meva vida.
T'estimo
Sí vull. (Vots per a la meva esposa), de Risto Mejide
Sí vull que em taquis les ulleres quan t'enfades.
Sí vull que em castiguis sense mòbil. Tu. A mi.
Sí vull veure com el teu armari creix encara més ràpid que els teus followers, que ja és a dir.
I com el meu es fa cada vegada més petit, irrellevant i monocrom.
Sí vull abraçar-te i que donis aquests saltirons d'il·lusió i ràbia alhora.
Sí, vull que em continuïs endossant la teva copa de vi quan no vols beure'n més.
I que facis el mateix amb el menjar.
I que a sobre li facis creure al cambrer que vaig ser jo qui no se la va acabar.
Sí, vull la teva pasta de dents sempre oberta i ajustada per on no toca.
Sí que vull totes les teves llàgrimes de felicitat. Les que tens ara i les que vesses fins i tot als anuncis.
Sí, vull mirar-te a aquests ullassos i flipar encara que m'estiguin mirant a mi.
Sí que vull besar els teus tatuatges. Tots. Encara que no estiguin fets amb la meva lletra.
Sí vull Roma, sí vull Santa Mónica, Sí vull Nova York.
Sí que vull estar prohibit a Las Vegas.
I al·lucinar a les Maldives amb algun xaman.
Però també vull Las Letras, Puigcerdà i Lesseps.
Sí que vull quedar-nos adormits al millor restaurant del món.
Però també les fajitas que ens prepara Ems.
Sí que vull sorollets de panxa. I cares de culpabilitat.
Sí, vull la teva manera de jugar amb el meu fill, d'haver-li fet sentir l'important que és, i la vostra forma d'estimar-vos, i trobar-vos a faltar, que ja és vostra i de ningú més.
Sí, vull cada una de les nostres reconciliacions, perquè sempre es produeixen un pas petit més enllà.
Sí, vull que el més madur sigui el que més ha de madurar.
Sí, vull fer-te riure amb les meves xacres.
I amb les meves manies.
Sí vull la teva manera de dir-me que en realitat la vella ets tu.
Sí, vull els moments durs, els dolents, els que ja hem tingut i els que vindran.
Sí vull aprendre a estimar-te cada dia una miqueta millor, que no més perquè és impossible.
Sí, vull continuar callant boques a base d'amor, de sexe i d'amistat.
Sí que vull dir-li al món que l'amor no entén de gènere, de raça o de religió, com tampoc no li importa l'edat.
Per tot això em fa MOLTA gràcia la pregunta de si vull casar-me amb tu.
Perquè l'amor MAI no pregunta.
L'amor arriba i et respon el que ni t'hauries atrevit a plantejar.
Acaba amb els teus jo mai, es carrega els teus jo mai.
Per això, sí que vull passar la resta de la meva vida amb tu.
Perquè no és que em senti com a casa.
Perquè és que amor, la meva SITA, la meva casa... ets tu.