La vida de l'actor, director, productor i escriptor madrileny Sergio Peris-Mencheta va canviar radicalment quan va ser diagnosticat de leucèmia. L'actor, a qui vam descobrir de ben jove a Al salir de clase, s'ha forjat una sòlida carrera primer davant de càmeres i després, també al darrere o dirigint muntatges teatrals, en sèries i films com Tierra de lobos, La zona, Snowfall, Isabel, Los Borgia, Resident evil, El Capitán Trueno y el Santo Grial, Rambo V: last blood, Magalodón 2: la fosa i tantes altres. Ha viscut a Los Angeles i Madrid i, com dèiem, la seva vida va canviar quan va patir leucèmia.
Ara, després de la seva recuperació, ha rodat a Islàndia durant dos mesos la pel·lícula Hólmavík; ha estat de gira teatral amb les obres Blaubeeren i Constelaciones; al juliol va estar a Barcelona amb Una noche sin luna; i, el 2027, estrenarà 7 minutos amb Blanca Portillo. A més, col·labora amb TVE a Sukha. Un intèrpret extraordinari, i una persona amb una humanitat encara més gran, que ha après a viure la vida d'una nova forma, molt més pausada, com explica a RAC1: "Després de la leucèmia i dels efectes secundaris, la meva mobilitat va canviar. Posar-me uns mitjons, que abans eren cinc segons, ara em porta un minut per peu. No puc córrer. He de calcular-ho tot amb més temps. Però això també ha fet que la vida vagi més a poc a poc".
Peris-Mencheta parla de la malaltia, de la seva professió i de la seva relació amb els mitjans de transport, sigui el seu vehicle, siguin els avions o siguin els transports metropolitans que agafava quan era més jove. Justament té un record angoixant relacionat amb el metro de Madrid. Explica que durant la seva infantesa, i després, durant la seva adolescència, es passava la vida anant amunt i avall amb el metro per anar de casa a l'escola i després l'institut, i a l'inrevés: "Jo vivia a Batán i era la manera més ràpida d'arribar al centre". Fins que va arribar la popularitat d'Al salir de clase.
Una popularitat que li va jugar una mala passada, un mal record que encara avui, després de tants anys, no se li ha esborrat. I té a veure amb la sèrie i què li va passar amb un grup de joves: "Recordo un dia al metro amb què un grup d'adolescents em va tancar en un vagó cantant-me la cançó de la sèrie i pràcticament vaig haver de recórrer al meu passat com a jugador de rugbi per sortir. Crec que vaig deixar d'utilitzar el metro durant molts anys després d'allò". Després va preferir moure's en moto, "que vaig utilitzar moltíssim fins a la malaltia. I ara camino molt. Necessito caminar per recuperar-me, però a més sempre m'ha agradat moltíssim caminar". Sergio Peris-Mencheta, un tipus que paga molt la pena. Celebrem la seva recuperació.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!