Lluís Gavaldà és un tipus que a banda d'escoltar-lo quan canta, a banda d'emocionar-nos durant molts anys amb la seva veu i amb les seves cançons, faríem bé tots plegats d'escoltar-lo també quan parla, perquè el de Constantí té fa reflexions que no deixen mai indiferent. Ara hem tingut una nova oportunitat de comprovar-ho, en una conversa extraordinària al costat del seu inseparable Joan Reig a 'Cap al vespre', pòdcast cultural de Crític conduït per Helena Martín, on han repassat quatre dècades de música amb Els Pets, de les cançons que han acompanyat diverses generacions i també, de política.
Els dos músics han abordat algunes de les cançons més famoses i estimades de la seva discografia, i el que allà s'hi diu. Temes en els quals s'hi diuen algunes coses que avui són mirades amb un altre prisma. "Al ‘Vine a la festa’, hi ha un moment a l'estrofa que diu que beurem molt i si és noia plorarà i si és noi farà el ruc. Un arquetip, no? Un arquetip sexista absolut", reconeix en Lluís. O a la cançó més representativa d'Els Pets, aquell Bon dia immortal que "parla d'un 'retrassat'... Un 'retrassat'!! I en aquella època, dir 'retrassat' era una manera fina de dir 'subnormal', que encara era més despectiu. Però en el 'Bon dia' hi ha un 'retrassat', i es diu tal qual, amb totes les paraules". Un Gavaldà que fa referència a aquella estrofa on canten "Nens xisclant, olor a pixum de gat, veïnes que un cop has passat et critiquen. Gent llençant la brossa d´amagat i un retardat que amb ulls burletes et mira i diu: Bon dia".
Gavaldà i Reig no han defugit cap qüestió. Tampoc la migració, i es pregunten: "D'acord, tu ets català, i segons tu, tu ets català i ell no ho és català... Què has fet tu per ser català? Quin és el teu mèrit? Perquè em sembla que no has fet res. Tingues una mica de lluita de classe". O la política: ""És molt fàcil demonitzar les aparicions de partits tan radicals sense assumir que també són la conseqüència de la mediocritat política que en teoria ens havia de portar cap a una Ítaca que no ha existit". El cantant d'Els Pets parla d'un "sentiment de frustració que té tot el català independentista que el portem aquí a la panxa. I cadascú se'l treu com pot. Però hi és. I ens l'ha creat algú. Principalment l'estat espanyol. La repressió ha sigut principal, però no oblidem que aquí hi ha hagut un procés que se'ns va posar la mel als llavis i que no hi vam poder arribar per diferents motius que ara no entrarem".
Lluís Gavaldà, com sempre, fent reflexions de país que fan pensar.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!