La cantant canària Raquel del Rosario va irrompre amb força en el món de la música fa uns quants anys, quan, capitanejant el grup pop El sueño de Morfeo, estava a totes les salses amb els seus temes de melodies senzilles i que s'enganxaven fàcilment.
Duets amb Nek, Álex Ubago, Maná, representant Espanya al festival d'Eurovisió, discos, i un single rere un altre des d'aquell llunyà i inicial Nunca volverá.
En el terreny personal, Del Rosario va saltar a les pàgines roses de les revistes pel seu matrimoni i posterior separació del pilot Fernando Alonso. Després de la ruptura, es va casar el 2013 amb la seva nova parella, Pedro Castro. Amb ell han tingut dos fills, Leo i Mael, de set i cinc anys d'edat.
Fa un temps, va commoure els seus seguidors al sincerar-se sobre el Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) que pateix un dels seus fills: "Leo no dijo ni una palabra hasta casi los cuatro años. Si, ese primer 'mami' se hizo mucho de rogar". I ara, ha tornat a emocionar pel que ha explicat del seu altre fill, Mael.
Raquel del Rosario / @raqueldelrosario
Tal i com ella mateixa avisa amb un text commovedor a xarxes, "Siempre he dicho en tono de broma que algún día, los ángeles de la guarda de mis hijos dimitirían por estrés". Per què? Pels moments al límit que li fan viure, però que no fan més que refermar l'amor que sent per ells i com donaria la vida, literalment, pels seus petits tresors.
Perquè la cantant acaba de revelar què va passar al jardí de casa seva a Califòrnia, on viu amb la seva família. Un tràngol duríssim que la va dur a anar a l'hospital i pensar si "De camino al hospital con Mael herido en brazos me preguntaba si realmente su ángel de la guarda lo había abandonado aquella mañana del 26 de agosto".
Raquel del Rosario i els seus dos fills / @raqueldelrosario
Perquè al petit Mael el va atacar un puma. "Unos milímetros más y no lo hubiese logrado”, li va dir el doctor. "Supe entonces que su ángel no se había ido, estuvo ahí, sosteniendo esos milímetros que separaban la vida de la muerte". El nen li va dir que anava a buscar fruita a un arbre del jardí. Però poc després, a Del Rosario se li va glaçar la sang: "El grito que escuché segundos después aún sigue resonando en mi cabeza, al igual que la imagen que vi al girarme. Un puma se había avalanzado sobre el y lo hería ferozmente con sus zarpas".
"Inmediatamente dejé de percibir el mundo, aún hoy no logro entender como atravesé el jardín en milésimas de segundo o de dónde provenía la fuerza que me hizo golpear repetidamente al animal con mis puños hasta quitárselo de encima". I així va ser com li va salvar la vida al seu fill petit, a cops de puny contra la fera.
Raquel Rosario, que va salvar el seu fill de les urpes d'un puma / @raqueldelrosario
Just en aquell moment, quan s'acostava un segon puma, va arribar el seu marit i van poder sortir pitant cap a l'hospital. "Mi corazón se rompió por completo cuando le vi salir de la cirugía. Toda la fuerza que aquella mañana me había invadido se esfumó dejándome completamente indefensa ante un dolor que desconocía por completo. Me invadió el miedo".
Afortunadament, tres dies després va sortir de l'hospital, amb el nen sa i estalvi, i molt conscient que “Mami, ya no voy a volver a por la fruta para que no se enfade el tigre”, com li va dir el petit a sa mare, deixant-la emocionada i sense paraules.
Així li va quedar l'esquena al fill de Raquel del Rosario després de l'atac d'un puma / @raqueldelrosario
Per sort, passat l'ensurt, el seu fill li ha tret ferro: "Es admirable como lo ha llevado y lo rápido que han ido sanando sus heridas". Què va passar amb l'animal, que continuava al jardí quan van tornar de l'hospital? "Siguiendo el protocolo que dicta la ley de California, se vieron obligados a sacrificarlo. Nos hubiese gustado que el desenlace con respecto al animal hubiese sido otro, pero esa decisión no nos correspondía a nosotros".
Del Rosario, en aquell moment, va viure un altre moment intens, quan va veure des de la finestra com tornava al jardí un altre puma, germà del sacrificat, amb la mare dels dos: "Ella se posicionó junto al cuerpo sin vida de su hijo e intercambiamos una mirada de dolor que jamas olvidaré (no se pueden imaginar los sueños que he tenido con ella)".