Lluís Gavaldà és una persona que ha voltat moltíssim pel nostre país, però no només. El de Constantí ha vist molt de món, ha anat amunt i avall, tant amb la seva banda, fent gires amb Els Pets, com en l'àmbit personal, amb ganes de veure altres mons, altres cultures, altres destins. En Lluís fa temps que viu al Regne Unit, però a la que pot, a viatjar falta gent. Una de les coses que el caracteritzen és que quan viatja, sigui prop o sigui lluny, quan volta, quan passeja i posa en pràctica aquest verb meravellós que tenim a Catalunya que és el verb badar, para molta atenció a tot el que té al seu voltant. I si hi ha alguna cosa que l'encurioseix, que paga la pena, la comparteix a xarxes. Recentment en tenim moltes mostres a xarxes, com el dia que es va emocionar en un restaurant d'Altafulla.
És molt recomanable seguir les seves xarxes i veure què fa i on va el bo d'en Lluís, perquè tot el talent que té escrivint cançons, cantant damunt d'un escenari o donant la seva sempre encertada opinió quan l'entrevisten, el té també a l'hora de captar un instant, un moment, una imatge preciosa, com acaba de fer caminant per un bosc.
Una imatge preciosa, la més bonica que trobaran les darreres hores. Una imatge que representa a la perfecció el que és l'AMOR amb majúscules, el que significa envellir al costat de la persona que estimes, de la persona que ha estat al teu costat tota una vida. La imatge d'una parella, passejant de la mà per un parc, envoltats d'arbres, d'esquena, i assaborint dels petits plaers de la vida, com és aquest de passejar tranquil·lament de la mà amb la teva parella al costat, per un parc. Com diu el Lluís: "Jo de iaio vull passejar així", al costat d'un explícit cor. Bravo per aquesta parella meravellosa, i bravo pels nostres avis i àvies.
De seguida, allau de comentaris per part dels seus seguidors a xarxes, la immensa majoria, abonant-se a la petició del Lluís, demanant també fer-se gran, o iaio, com diu ell, i anar de la mà pausadament i gaudint d'un passeig sota els arbres: "Jo també! Els meus pares sempre ho feien!", "Nosaltres també passegem de la mà. Es un costum que tenim", "Vols dir q no és més jove q tu?...de bon rotllo ehh que no se'm malentengui", "A mi també m'agradaria!". Curiosament, just la imatge que ha publicat anteriorment, de fa un parell de dies, ens mostra l'altra part de la vida. En lloc de dos iaios, hi apareix un nen petit, el seu, amb ell també més jove, descrivint la imatge com a "El nen enfadat, son pare fotent-se’n i el Big Ben que s’ho mira i riu".
Un exemple a seguir, una parella de iaios entranyable. Una imatge preciosa que ha enamorat el Lluís i tothom.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!