Aquest 7 de maig, entre molts altres, van néixer dos genis de la música. Un, de la clàssica, va ser un dels compositors clau del segle XIX, Tchaikovsky. L'altre és un dels cantautors més importants, sinó el que més, de la música catalana. Lluís Llach bufa espelmes aquest divendres. 73 primaveres fa el de Verges. Un dia molt especial on no ha parat de rebre felicitacions per part de tots aquells que l'estimen.
Lluís Llach / ACN
L'autor de L'Estaca o Que tinguem sort té la sort d'haver fet molts i bons amics al llarg de la seva vida. La seva bonhomia ha fet que sigui impossible no estimar-lo, però d'entre les moltes mostres d'afecte que li van caient aquest 7 de maig, hi ha hagut una d'especialment emocionant. Li ha fet arribar una persona amb qui ha compartit molts moments els darrers anys, d'altres més durs, però també els uneix, a banda de la política, la vessant cultural que té l'actual presidenta del Parlament, Laura Borràs, i qui precisament és un dels màxims exponents de la cultura catalana dels darrers cinquanta anys.
Borràs i Llach s'aprecien, es respecten, es valoren i s'estimen. I prova d'això és la sentida felicitació per part de Borràs. Una cançó que evoca aquesta meravella del cantautor, la cançó Vaig i vinc:
Borràs agafa les darreres frases de la lletra, tota una declaració d'intencions pel que sent pel seu amic: "Mai no me n'he d'anar d'aquí si en un racó del teu somriure em fas un lloc petit per a mi, on no destorbi el teu viure. Ho escoltes bé? Jo sóc així i t'encomano el meu pervindre: que no me n'he d'anar aquí mentre m'alenis molt endintre". Una cançó que emociona. Tant o més que les imatges que la presidenta del parlament hi acompanya. Quatre fotografies d'abraçades, de mirades, de somriures.
Com diu Llach a la cançó que ha emprat Borràs, Vaig i vinc. Esperem que la seva amistat segueixi emocionant tant com ho ha fet fins ara, per moltes anades i vingudes que els porti la vida.