Només els patreons de La Sotana han tingut la sort de poder escoltar i veure ja tota la conversa amb el gran Gerard Quintana d'aquest dilluns de cap a peus. La resta, haurem d'esperar impacients que pengin tota l'entrevista al cantant de Sopa de Cabra, però afortunadament, ja tenim algun petit tast en forma de tuit. I el que han destacat és, senzillament, magistral. Una trobada amb membres de la policia que paga molt la pena comentar. La Sotana número 420 amb, com ells diuen, molt encertadament, amb La cabra. I com ell diu, també molt encertadament: "Visita als malparits de La Sotana". Una cabra que ha regalat confessions extraordinàries i que s'ha abonat a passar una bona estona amb el Joel Díaz, el Manel Vidal, l'Andreu Juanola i el Magí Garcia.

 

Tenir al Gerard durant una hora implica que segur que en deixa anar alguna de bona. És el que té ser un tipus com ell, que les ha viscut de tots colors i que té anècdotes per donar i vendre, especialment quan ha anat amunt i avall voltant amb el seu grup, tant ara com als inicis, quan van esdevenir la banda més famosa del país, amb himnes com L'Empordà, Sota una estrella, Camins, Mai trobaràs, Si et quedes amb mi, i tantes i tantes altres. De referències a la policia no n'hi ha gaires a les lletres del grup gironí. Alguna petita esmena, i para de comptar, com per exemple al tema del 1991 L'estació de França, quan diuen allò de "A l'estació de França hi ha de tot. Hi ha de gent amable i maca i la que no. Els bojos i la pasma i els rodamons, les nenes alemanyes i els treballadors".

Un Gerard que recorda un dia que van tocar a les casernes de Girona, "amb el Loquillo, em sembla que vam tocar, i els Trogloditas, que eren d'Osona", i quan van tornar al carrer dels Torrats, al Barri Vell de Girona, als bars on s'acostumaven a trobar, "va arribar la policia, la policia municipal, que els havien mangat les gorres... Havien sigut els Parriana, no nosaltres, però tothom sospitava de nosaltres". Van arribar cridant: "Eh! Les gorres! Les gorres!", quan de sobte, una companya de la seva exmànager, de la nostra exroadmànager, "no diré el nom perquè se'n va anar a l'Índia un any i mig amb tota la pasta del merchandising, amb tot aquell merder de '¿Dónde están las gorras?', se li acudeix veure la pistola d'un dels policies, i li agafa la pistola. Imagina't!"... I els sotanos, fotent-hi cullerada: "No, home, no! I els Jordis a la presó! El boig de la ciutat, eh?"...

Sopa de Cabra, de joves IG

Després d'aquest furt, Quintana segueix i sorprèn: "Els policies plorant, no podien tornar a l'aquarterament sense gorres i sense pistola, imagina't...". "Plorant estaven? Estaven plorant de veritat? Oh, què pringats!", s'estranyen a la taula. I el Gerard, imitant els policies plorant desconsolats:

No us perdeu la resta del programa. Gerard Quintana, meravellós.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!