Coincidint que es complien 30 anys del vet franquista a Serrat i el català a Eurovisió, Malalts de tele de TV3, presentat per Toni Soler i produït per El Terrat, anunciava l’any 1998 que Catalunya participaria al festival a Birmingham. L’escollit va ser Josmar amb la cançó És superfort. Potser els millennials no saben qui és, però aquest intèrpret gironí amb barretina i tanga va revolucionar la televisió dels noranta i, la dècada següent, va rebentar el mercat anglosaxó.

20 anys després de l’aventura eurovisiva, la Corporació recordava fa uns mesos l’experiència amb simpatia: “La nostra candidatura tenia un caràcter lúdic sense descuidar un cert to reivindicatiu d’aspirar a participar en un futur al certamen”. Ara, el cantant de Girona rememora en exclusiva per En Blau la seva trajectòria com a artista i productor musical, a més de sincerar-se sobre el seu estat de salut actual, que l’obliga a una pausa personal i professional.  

Com va néixer l'estrella televisiva Josmar?

Quan sortia de classe col·laborava en mitjans locals de les comarques gironines. Però, a més de fer ràdio i televisió, una altra de les meves aficions era la música. Les cançons que escrivia agradaven i, gràcies a això, vaig arribar a El Semáforo de Televisió Espanyola.

El programa de Narciso Ibáñez

Exacte. Va venir tot rodat.

I de TVE vas fer el salt a TV3

Sí, vaig participar a Malalts de tele. Em van convidar a cantar una de les meves cançons i, ja més endavant, van tenir la idea de fer un personatge aprofitant que s’acostava Eurovisió. Van pensar en mi perquè hi representés a Catalunya mig de broma, mig de veritat.  

Què buscaves amb la cançó És superfort?

La va escriure el programa. Jo, simplement, vaig sumar-me al projecte. Volia obrir-me camí.

Com t’ho vas passar?

Doncs, va ser una aventura molt maca. Com que componia en anglès, realment, em va venir de perles perquè el mercat britànic ja el tenia fet.

Quina promoció vas fer abans de marxar a Eurovisió?

A més de la meva candidatura, vaig arribar a promocionar el meu primer senzill I Love You, que ja sonava a tots els pubs d’Anglaterra. Fins i tot, Channel 4, la principal televisió privada del Regne Unit, va venir fins a Girona per fer-me un reportatge.

Com va ser l’acollida per part dels periodistes?

Molt bona. Sempre s’han portat molt bé amb mi.

I amb els eurofans?

Em vaig sentir molt acollit a la plaça del Rei de Barcelona, on hi vam fer un concert abans de marxar a Gran Bretanya. El programa no es pensava que s’arribaria a omplir tant. Va ser molt divertit, i en tinc un gran record.

Tot i que no hi vas participar formalment, què vas fer un cop arribat al certamen?

TV3 va improvisar un escenari eurovisiu a Victoria Square, on hi vaig actuar. A més, al recinte on se celebrava el concurs, amb l’equip vam anar-hi a fer fotos i algun reportatge i, també, vam entrar a la sala de premsa.

I, fins i tot, vas arribar a eclipsar la candidatura de TVE i Mikel Herzog en el festival

M’ho van comentar. Es veu que es posaven nerviosos perquè, clar, aclaparava l’atenció amb el meu vestit, la meva energia i el meu entusiasme.

Eurovisió va ajudar-te en la teva carrera professional?

El bagatge artístic el duia d’abans. De fet, Eurovisió va ser una col·laboració com d’altres que feia. Tenia clar el meu estil i a quina gent volia arribar, un públic global. Per això, vaig decidir apostar per l'anglès. Cantar en català va ser excepcional.

Quin cantant català t’agradaria que representés Catalunya a Eurovisió en un futur?

Manel o Sopa de Cabra.

I tu, voldries intentar-ho altra vegada, aquest cop de totes totes?

No m’ho he plantejat mai però, per què no?

Quin dels teus èxits publicats t'hauria agradat cantar en aquest espectacle?

Ragazza (2010), no perquè ho digui jo, sinó el públic. És un tema molt demanat a Catalunya i a nivell internacional. Seria un puntàs. La gent no s’ho creuria.

Ui, n’hauràs de fer una nova versió, ha de ser inèdita per competir-hi!

Les coses que funcionen mai s’han de tocar. O, si no hi competís, almenys voldria fer com la Madonna, no? Vull matar el cuquet d’Eurovisió. No estaria malament.

Quina és ara la vida de Josmar?

Expectant, desitjant que es curi la meva malaltia. De moment, porto retirat dels focus quatre anys perquè pateixo neuràlgia.

Ostres!

El món de l’artista és estressant. Encara que t’agradi, viatges molt, sempre has d’estar a punt i, de vegades, no dorms.

Com és el teu dia a dia?

Hi ha dies que em trobo bé però, n’hi ha d’altres que només em trobo. Aquests últims dies, per exemple, me'ls he passat descansant amb una migranya que no em permetia veure ni la llum natural ni l’artificial. Estic molt limitat.

Què feies abans de retirar-te?

Feia molta ràdio, televisió i cinema, també de presentador i em desenvolupava com a artista i dirigia la meva productora Geromax. He tingut l’oportunitat d’agafar molta experiència i tocar diverses tecles, però vaig haver de deixar-ho tot de cop.

Podem dir que això és una pausa?

Sí, suposo que és una pausa. Espero que aquest patiment s’acabi i pugui estar, si no al cent per cent, sí al seixanta.

Volem que et recuperis i tornis als escenaris!

Déu t’escolti. Ara però, necessito repòs i tranquil·litat.

 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat