En matèria romàntica, o si volen anar més enllà, eròtico-festiva, tots tenim algun mort a l'armari. Que traduït vindria a ser que tots tenim alguna situació vergonyosa, de tierra, trágame. Alguna pensada que quan la vam tenir ens va semblar bona idea, i després, quan es materialitza, no ho és tant... Saben aquella conya que circula a xarxes sobre Lo que pedí... Lo que me trajeron? Doncs això. Qui més qui menys té en el seu currículum alguna situació viscuda que va acabar com el rosari de l'Aurora, tot i que de bon començament, la cosa semblés que acabaria de manera perfecta. I ara, qui n'ha confessat una és un actor molt estimat a casa nostra, que només veure'l i sentir-lo parlar, ens fa pixar de riure: el gran David Fernández.
Per sempre més, 'Rodolfo Chikilicuatre', l'home que va fer col·lapsar els espectadors d'Eurovisió amb la seva cançó i el seu ball surrealista. A Europa encara es freguen els ulls després de veure aquell home amb perruca d'Elvis i guitarra de joguina, perreant i fent allò de "Uno: el brikindans. Dos: el crusaíto. Tres: el maiquelyason. Cuatro: el robocop"...
Un moment inoblidable del qual n'ha parlat al molt recomanable A las bravas de la Cadena SER amb un altre geni, Raúl Pérez:
Una conversa amb el David és sempre una conversa hilarant. L'actor català, que ens ha regalat tants personatges inoblidables a la televisió, especialment als programes del Buenafuente, o fent d'ell mateix, és un tipus que només per com explica les coses, et desperta un somriure d'orella a orella. Però si a més, explica moments de la seva vida, la combinació és imparable. Imaginin una cita romàntica del David amb una noia que li agradava... i va esdevenir en "el peor momento de mi vida". On? En una caseta on ell vivia al Bruc, a Montserrat, "perdido en la montaña, en una urbanización... Una chavala que me gustaba venía por primera noche a mi casa".
Una casa petitona, de 50 metres quadrats, però amb un petit terreny a fora, amb roses. I què va fer ell? Fer un caminet de roses fins l'habitació, i omplir el llit de pètals... "Con esto triunfo que te cagas", va pensar... Li va posar una bena als ulls i la va dur a l'habitació. Obre el llum i... "como había cogido los pétalos al atardecer, habían soltado agua y la cama estaba llena de agua, y estaba todo lleno de pulgones saltando". Van posposar allò, i van decidir sopar. Però després, la pregunta: "¿Y ahora dónde dormimos?". No va quedar més remei que en sengles sacs de dormir, a terra, "porque la otra habitación, la de invitados, todavía no la había arreglado y no tenía cama". No acaba aquí la cosa: "Yo tenía tres perros, un chow chow, un samoyedo y un cocker, y como hacía mucho frío, se metieron conmigo, se metían encima"... Com bé diu ell, enfotent-se d'ell mateix: "¿Te quieres creer que la chavala nunca más volvió a llamarme?":
Potser si li hagués fet el chiki chiki hauria pogut compensar tota la resta de la desastrosa cita... David Fernández, meravellós.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!