Hauria de ser obligat escoltar el gran Albert Pla sempre que obre la boca i es mulla parlant sobre el que li surti del monyo. El cantautor català, a més de ser un geni damunt d'un escenari, cantant les seves cançons o, com recentment, al Teatre Coliseum, amb en Peyu, i la seva particular versió de Hamlet, és un dels tipus més lúcids i que menys li importa el què diran del panorama musical català. És una delícia escoltar el de Sabadell quan parla de Catalunya o Espanya, i li llepa un peu si algú s'emprenya després de sentir la seva opinió. Per exemple, quan recentment li van preguntar en una entrevista per "els 4 grups de música o artistes que us hagin marcat molt, o que recordeu amb estima" i ell va respondre, sense embuts, que "De proximitat us diré: el Lluís Llach, el Serrat, el Perales i el Miguel Bosé... Els 4 se'n podien anar a prendre pel cul. Tot el que m'han ensenyat aquests 4 cantants, ells no saben el valor que té. Per tal de no assemblar-me a ells, soc capaç de cantar les cançons que canto". Chinpum.
Un Albert Pla que recentment també s'ha deixat caure per un pòdcast molt recomanable, La Riota, converses d'humor i actualitat satírica, conduïdes pel Carles Capella, el Marc Llibre, l'Àlex Agudo i l'Adrià Lúria. Han abordat el tema de la crítica, tant la positiva com la negativa, i si serveix per a alguna cosa. I Pla és clar: "Si jo pujo una cançó, les opinions ja les sé", diu, abans de començar a enumerar alguns dels comentaris habituals que rep a xarxes per part de seguidors o detractors: "'Què guai', 'Genio', 'Eres el mejor', 'Hijo de puta', 'Catalán de mierda', 'Dos solets', 'Un corazoncito', 'Eres mi amor', 'Desde pequeña que me encantas', 'Vete a la mierda'"... Com ell diu, després de molts anys d'experiència, i després de tota una vida fent i dient el que li ha vingut de gust, "La crítica, encara que sigui positiva... De què serveix que una persona et faci una bona crítica si l'endemà li fa una bona crítica a l'Alejandro Sanz?", diu, dedicant-li una bufetada, com qui no vol la cosa, al cantant madrileny.
"L'elogi debilita, com deia Pep Guardiola", apunten els presentadors. I ell: "Jo surto, faig l'espectacle, dura una hora i mitja, s'acaba, tots cap a casa i no cal donar-li més voltes, ni parlar-ne, ni millorar". Li parlen també de la Rosalía, i ell respon com només ell sap fer-ho: amb una sinceritat i un tal com raja que tomba: "La Rosalía té un equip de promoció genial... Llavors..., per què collons la fots a la meva entrevista? O a cas, quan entrevistis la puta Rosalía li preguntaràs per mi? Serà així tota l'estona?", diu, provocant una rialla en els seus interlocutors.
Un Albert Pla que reconeix que "no faria mai un bolo de 'Hamlet' a Madrid'", tot i que ha cantat a la capital d'Espanya, "però sempre els hi canto en castellà. No els hi cantaria en català mai, no s'ho mereixen". També li han proposat un joc on ha de defensar sí o sí alguns noms que li van dient, per exemple, el de Pablo Motos: "El defenso 'a muerte'... perquè no l'he vist mai. No sé ni què diu, ni què fa. Si me'l posessis, segur que l'identificaria. M'encanta la gent que no conec". Sublim i irònic, Pla total.
Albert Pla, desencadenat. I meravellós, una vegada més.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!