Cada vegada que hi ha una nova remesa de L'Eclipsi, la secció d'El Suplement de Catalunya Ràdio que presenta els caps de setmanes el Roger Escapa, a casa ens n'alegrem. Altament recomanable, aquest espai, que també s'emet per 3Cat, regala sempre converses sinceres, emotives, divertides i tremendament addictives entre el conductor del programa i els convidats que seuen amb ell i que s'obren en canal per parlar dels seus sentiments o de les millors nits de les seves vides. Fa un temps, quan va passar per allà el Carlos Cuevas, va triar aquesta: "Va ser una nit a Mèxic, fa tres anys, en una platja perduda de la mà de Deu, a la costa del pacífic, a un lloc molt amagat, que no diré el nom perquè no s'ompli de gent, amb dos dels meus millors amics, el Miki (Esparbé) i el Ruben". Una nit "plena d'estels, amb unes converses estupendes, després de tot el dia fent surf, i en un any que va ser molt difícil, però que també va ser molt bonic. Parlàvem de tot i de res. La recordo tan bonica no perquè succeís una cosa en concret. Unes llacunes amagades, que has d'agafar un bus, després un taxi, després una barca... Hi vam anar per tres dies i ens vam quedar deu". I avui, qui ha passat per allà, ha estat justament el seu col·lega, amic i company en sèries com Smiley, Miki Esparbé.
Quina ha triat el Miki? "Fa un parell d'anys, que vaig celebrar la festa dels 40 anys. Vaig agafar un local, van venir amics de quan era petit, gent de la professió, família... Gent de tot arreu. Tothom es va conèixer i van connectar". Ara, als 42, continua sentint-se jove per moltes coses, "però sí he posat més consciència en saber l'energia que suposen les coses". Un Miki que va deixar enrere fa molts anys, l'adolescent, "que anava amb rastes i monopatí... això va passar". Un dels millors moments de l'espai és quan el Roger els hi fa entrega d'una capsa als convidats, que conté algun objecte especial del seu passat, especialment, de quan eren petits, algun tresor emotiu. I el Miki obre i hi troba una figureta de les Tortugues Ninja i un cinturó transparent de quan era nen. "Aquest cinturó era meu... Hi ha alguna cosa associada amb això que és bastant fort, alguna cosa bèstia".
"On et porta aquest cinturó?", vol saber el Roger. "Quan tenia sis anys... és una anècdota que no l'he explicat mai. El dia de la mare, posa-li cap al 1989, el meu pare és artista, pintor, la meva mare, professora-directora d'una escola rural durant molts anys. A casa agradava entrar als antiquaris, buscar coses... Jo devia tenir sis anys, estàvem a Vilafranca del Penedès. En un antiquari, el meu pare va veure un cavallet de fusta que li va agradar molt a ma mare, i li va voler regalar com de sorpresa, i li va dir a un ajudant de la botiga que entretingués la meva mare mentre ell carregava el cavall al cotxe". I el Miki "per allà, fent el burro, perquè era el que se'm donava bé de petit. Mentre distreien a la meva mare, vaig veure el meu pare al carrer, carregant el cavall al cotxe... i vaig decidir sortir al carrer". Què va passar?
El Miki nen va sortir per la porta i va travessar la carretera, "evidentment sense mirar", recorda ell, començant-se a emocionar... "i em va embestir una furgoneta. I vaig volar com quatre metres i vaig caure rodó a terra. El meu pare diu que estava carregant el cotxe, va sentir l'impacte i va pensar: 'És el Miki'. Em va agafar els braços, vaig obrir els ulls i vaig tornar a tancar els ulls i vaig quedar inconscient. Em van portar a l'hospital de Vilafranca, i em va passar una cosa bèstia: vaig estar en coma, 30 o 40 minuts. Va ser un shock molt gran per mons pares, el Dia de la Mare". El Miki ho recorda perquè li han explicat, "i per un barnús verd amb unes ratlles vermelles que portava al sortir de l'hospital, un còmic del Superlópez, 4 figuretes de les Tortugues Ninja i aquell dia portava aquest cinturó".
Un Miki que emociona també quan recorda "l'avi Fèlix, l'avi per part de mare, un personatge brutal", la persona que el va introduir en el món de l'espectacle, "ell em va portar al Tívoli a veure 'West Side Story', em va deixar molt pillat". Des d'aquí, li agraïm a l'avi Fèlix que portés al net al teatre i fes que avui en dia, aquell nen, aquell Miki que va estar a punt de morir el Dia de la Mare amb 6 anys, no només continuï viu, sinó que es convertís en un actor meravellós i ens regali personatges i actuacions extraordinàries, i sigui una persona tan estimada per tothom.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!