El contacte amb el mòdul Schiaparelli de l'expedició ExoMars, que ahir a la tarda va intentar aterrar a Mart s'ha perdut, tot i que no es dóna la sonda per perduda. Es tracta del primer aparell del projecte conjunt entre l'Agència Espacial Europea (ESA) i la russa Roscosmos que té la missió d'aterrar al planeta roig amb l'objectiu buscar vida en la seva superfície.

La sonda va entrar en l'atmosfera marciana a les 14:42 GMT (16:42, hora peninsular), i tenia previst aterrar a la seva superfície mitjançant una maniobra molt complexa. Schiaparelli es va separar diumenge de l'Orbitador de Gasos Traça a una distància de 900.000 quilòmetres del planeta vermell i després d'haver viatjat junts des de març a la missió ExoMars.

Hi ha o hi va haver vida a Mart?

El projecte ExoMars vol comprovar si hi ha o hi va haver vida en el passat a Mart, que en el seu origen tenia condicions similars a la Terra i favorables a la vida. Encara que la funció de Schiaparelli és fonamentalment demostrar noves tecnologies europees per descens i aterratge, concretament el control de l'orientació i velocitat en el contacte amb la superfície.

Des de diumenge, Schiaparelli s'adreça a Mart en mode d'hibernació per reduir el seu consum d'electricitat. El mòdul s'activarà abans d'entrar en l'atmosfera, a una altitud de 121 quilòmetres i una velocitat d'uns 21.000 quilòmetres per hora (km/h), que s'anirà frenant amb un escut tèrmic aerodinàmic.

Tres minuts després d'haver començat el descens, quan la velocitat de Schiaparelli s'hagi frenat fins a 1.650 km/h i es trobi a 11 quilòmetres sobre la superfície de Mart, es desplegarà un paracaigudes.

Escut tèrmic

Schiaparelli, anomenat així en honor a l'astrònom italià, provarà durant l'entrada un escut tèrmic, que és més gruixut per si l'entrada es produeix enmig d'una tempesta de sorra, un paracaigudes supersònic de 12 metres de diàmetre i sistemes de guiatge, navegació i control, així com una estructura deformable per a la presa de terra, segons l'ESA.

Quatre minuts després d'haver iniciat el descens, a una altitud de 72 quilòmetres i una velocitat de 320 km/h, se separarà l'escut frontal i s'encendrà el radar. Als cinc minuts, a uns 1,2 quilòmetres de la superfície i a una velocitat de 240 km/h, es desprendrà del paracaigudes.

Posteriorment, s'activarà una hèlix d'ignició i continuarà caient fins a l'aterratge, previst per a les 14.48 hores GMT. Una vegada a la superfície de Mart, Schiaparelli podrà funcionar entre dos i vuit sols, nom com es coneix als dies marcians (un dia marcià és de 24 hores i 37 minuts), depenent de la durada de les bateries.

Durant el descens traurà 15 imatges en blanc i negre de l'acostament a la superfície del Planeta Vermell, que ajudaran a reconstruir la trajectòria i el moviment de Schiaparelli. La càmera començarà a fer fotos quan Schiaparelli es trobi a 3 quilòmetres sobre la superfície de Mart i ho farà en intervals d'1,5 segons, acabant de treure una altura d'1,5 quilòmetres. Les primeres imatges cobriran uns 17 quilòmetres quadrats de la superfície i les últimes, de 4,6 quilòmetres quadrats. Encara que les altituds a què s'obtinguin les imatges poden variar depenent de les condicions atmosfèriques.

Aterrarà en una zona a prop de l'equador de Mart conegut com a Meridià Planum i obtindrà, per exemple, els primers mesuraments del camp electromagnètic a la superfície de Mart i de la concentració de pols atmosfèrica.