Durant dècades, la imatge pública de Sofia de Grècia ha estat la d'una reina silenciosa, prudent i sempre al costat del seu marit. Tanmateix, darrere d'aquesta aparença s'amaga un relat molt més fosc. Diferents testimonis, recollits pel periodista Javier Bleda, assenyalen que la reina va patir maltractament físic i psicològic per part de Joan Carles I, i que aquests episodis es van produir en vista de familiars i treballadors de Palau.
El matrimoni mai no va estar basat en l'amor. Joan Carles arrossegava una història sentimental amb una altra dona, i només la pressió de Joan de Borbó i els pactes entre cases reials van forçar el casament amb Sofia. Ella, per la seva part, va acceptar la destinació que se li imposava. Ho va fer moguda per la tradició, la religió i la convicció que no tenia cap altra sortida. Des del principi va quedar clar que l'objectiu era assegurar la continuïtat dinàstica, no construir una vida en comú.
La reina Sofia, maltractada durant dècades
El caràcter del llavors príncep i futur rei mai no va deixar lloc a dubtes. Infidel, distant i amb un menyspreu obert envers la seva esposa, va reduir el matrimoni a una façana institucional. Quan van arribar les filles, Elena i Cristina, res no va canviar. Ni tan sols el naixement de Felip no va modificar l'actitud de Joan Carles. El respecte, l'afecte i la complicitat mai no van existir.
El que sí que va existir, segons les investigacions, van ser els cops. Bleda afirma que el rei emèrit utilitzava el seu bastó per agredir Sofia, fins i tot en presència de tercers. Els fills ho van presenciar. Els empleats ho van veure. I alguns càrrecs propers a la Casa, com a Sabino Fernández Campo, també haurien estat testimonis. Però ningú no va actuar. Ningú no va parlar. La consigna va ser sempre la mateixa: silenci.
Aquest silenci es va convertir en una segona forma de violència. Les humiliacions eren públiques. Els menyspreus quotidians. Els gestos freds i les paraules feridores formaven part del tracte diari. Per a Sofia, mantenir-se ferma en els actes oficials significava ocultar el dolor. Mostrar serenitat era la seva única defensa.
També hi va haver violència física
La falta de suport dins de la seva pròpia família va fer encara més profunda la ferida. El propi Felip VI, segons el periodista, mai no va enfrontar el seu pare ni va defensar obertament a la seva mare. Va triar protegir la institució monàrquica abans que denunciar una situació d'abús. Aquest silenci, interpretat per alguns com a complicitat, va deixar Sofia encara més sola.
Sofia va triar callar. Per lleialtat, per vergonya, per por de dinamitar el sistema que sostenia a la seva pròpia família. Avui, la seva imatge continua sent la d'una dona discreta, respectada i serena. Però rere aquesta façana s'amaga una història de dolor i de submissió. Una biografia marcada per cops físics, humiliacions psicològiques i un silenci imposat tant per la institució com pels qui la havien de protegir.
El llibre que prepara Joan Carles I sobre la seva vida mai explicarà aquesta versió. Però els testimonis existeixen. I el relat de Bleda torna a la llum una veritat incòmoda: la reina Sofia no només va suportar un matrimoni sense amor, sinó també un maltractament sistemàtic i visible, que va romandre ocult durant dècades sota la catifa de Zarzuela.