El Dia de la Hispanitat ha tornat a omplir Madrid de color, banderes i aplaudiments. A la Castellana, el rei Felip VI, la reina Letícia i les seves filles han presidit la desfilada militar entre aclamacions i música. Tot semblava perfecte. Però a l'altra cara de la monarquia, als jardins silenciosos de la Zarzuela, l'ambient era completament diferent. Allà, la reina Sofia viu un dels dies més tristos de la seva vida.
Mentre que al centre de Madrid tot eren celebracions, la foscor continuava a la Zarzuela amb la reina Sofia sumida en una profunda tristesa. La distància entre els seus fills Felip, Elena i Cristina; la nul·la relació amb la princesa Elionor i la infanta Sofia; la indiferència de la resta de néts que només van a veure-la quan els interessa instal·lar-se a la Zarzuela… I el que més la preocupa: la seva germana, Irene de Grècia, que s'apaga lentament.

La reina Sofia no està per a celebracions
Lluny dels focus, la mare del rei ha quedat relegada a un segon pla. Ja no assisteix als grans actes oficials, amb prou feines apareix en públic i la seva figura ha quedat envoltada d'una discreció que frega l'oblit. No obstant això, els qui la coneixen asseguren que no es tracta només de protocol. Sofia està trencada per dins.
Des de fa mesos, la reina emèrita amb prou feines surt del palau. La causa té nom propi: la seva germana, Irene de Grècia, la seva companya inseparable des de fa més de mig segle, pateix Alzheimer en estat avançat. El deteriorament ha estat devastador. Irene ja no parla. A vegades ni tan sols la reconeix. Sofia passa les hores al seu costat, en silenci, agafant-li la mà, intentant que aquest llaç de tota una vida no es trenqui del tot.
Als passadissos de la Zarzuela regna un silenci absolut. El personal es mou amb cautela, conscient que la reina evita qualsevol soroll innecessari. Els llums romanen baixos, les cortines tancades. La tristesa s'ha instal·lat al palau.

No menja, amb prou feines dorm… la preocupació és màxima
Les nits són les més difícils. La Sofia amb prou feines dorm. Tem que la mort arribi mentre descansa. Vol ser present fins a l’últim segon, acompanyar la seva germana, com ho ha fet sempre. “No la vull deixar sola”, insisteix quan li proposen sortir. Els metges estan preocupats. Ha perdut pes. Menja poc. Parla menys.
Els seus fills intenten animar-la. Felip VI li ha demanat que reprengui actes públics, que assisteixi a alguna recepció o a una missa institucional. Però ella s'hi nega. Diu que no té forces. Ni ànim. Només desitja quedar-se a la Zarzuela, al costat d'Irene, mirant com passen els dies.
Poques persones han tingut accés a les estances privades de la reina Sofia a la Zarzuela. Són espais reservats, gairebé sagrats, on només entra un petit cercle de confiança. Però alguns hi han estat. I un d'ells, segons va relatar Pilar Eyre en un article per a Lecturas, va descriure una escena que semblava treta d'una pel·lícula de terror.
Segons el seu testimoni, aquella persona es va desorientar entre els passadissos del palau i, sense voler, va acabar davant d'una porta entreoberta. En mirar a dins, es va trobar amb una imatge que no oblidaria mai més. Sofia i Irene de Grècia compartien un sopar silenciós al voltant d'una petita taula rodona, cobertes amb vestimentes negres, sense rastre dels somriures amables que solen mostrar en públic. “Eren com dues ancianes gregues, serenes i ombrívoles. L'escena em va trasbalsar”, hauria confessat la font.
L'ambient, explicava, era gairebé irreal. Només un llum de peu projectava una llum groguenca sobre l'estança, creant ombres allargades a les parets i una atmosfera de recolliment i misteri. Ni una paraula. Només el lleu dringadís del cobert sobre el plat i el silenci absolut del palau al seu voltant.