La publicació de Reconciliación, l'autobiografia del rei emèrit Joan Carles I, no ha passat desapercebuda als passadissos de Zarzuela. Ha estat anunciada com un relat personal, escrita en col·laboració amb la historiadora Laurence Debray.

No obstant això, la seva aparició ha encès totes les alarmes en l'entorn de la Casa Reial. Tant és així que, segons ha transcendit, alts càrrecs de Palau es van posar en contacte directe amb Debray per intentar aturar la seva publicació.

Joan Carles I

Joan Carles I intenta arreglar la seva imatge abans que sigui tard

El llibre, que veurà la llum al novembre i serà editat per Planeta, no és una biografia corrent. És un intent de Joan Carles I per refer la seva imatge pública després d'anys d'escàndols financers, conflictes familiars i exili voluntari a Abu Dhabi. Una redempció davant del poble espanyol del qual s'ha aprofitat i burlat durant anys. Quan encara la recta final de la seva vida, l'emèrit pretén que cali aquesta imatge que sempre va voler aparentar i deixar-la per a la història.

A les seves pàgines es recullen episodis que ell considera lluminosos en el seu regnat com la Transició. Com si la imposició d'un rei hagués estat un gest de llibertat i no la continuïtat de la dictadura. Però també altres capítols més foscos. Entre ells, els vincles amb Corinna Larsen, els comptes opacs o l'abdicació forçada.

Casa Reial va intentar evitar l'elaboració de les memòries de Joan Carles I

Sigui com sigui, en Zarzuela hi ha nervis pel que sortirà a la llum. Joan Carles no ha consultat amb Felip per a la publicació d'aquest llibre. "Sento que em roben la meva història", escriu l'emèrit a l'anunci de Planeta de la publicació del llibre. I a la casa reial es tem que, en lloc d'aconseguir la "reconciliació" que anuncia en el títol, s'augmenti l'animadversió ja existent cap a la monarquia espanyola.

Joan Carles I

Tant és així que des de la casa reial es va contactar amb Laurence Debray per evitar que el llibre tirés per endavant. Se li va demanar de negociar que no sortís a la llum. Una petició que, com s'ha fet evident, va caure en sac foradat.

La historiadora, reconeguda per la seva objectivitat i per la seva independència intel·lectual, es va negar a cedir a les pressions. El seu objectiu era clar: complir amb la feina per la qual se li ha pagat. És a dir, permetre que el rei emèrit parlés amb la seva pròpia veu, sense filtres, sense mitjancers, i sense el control que històricament ha exercit la Casa del Rei sobre el seu relat públic.