José Antonio Zarzalejos (Bilbao, 66 anys) va ser director del diari ABC, el diari més monàrquic d'Espanya. Diu a El Nacional: "Jo no soc monàrquic. Estic amb la monarquia". Com a periodista, les seves columnes s'han anticipat a l'abdicació i posterior exili del rei Joan Carles. Com a autoritat en l'anàlisi de la Corona espanyola ha escrit un llibre documentat i imprescindible per entendre com s'ha gestionat el pas d'un rei a l'altre, una cosa inèdita en la Història de la democràcia espanyola. A Felip VI, un rei en l'adversitat (Editorial Planeta) apareix tot. O gairebé tot. Les dues grans adversitats de Felip VI són el seu pare i Catalunya. Accepta una entrevista amb un digital poc monàrquic, El Nacional.

zarzalejos EP

José Antonio Zarzalejos, EP

El llibre dona algunes exclusives mai escrites sobre els reis, com el mal estat de salut mental del rei Joan Carles, pateix demència senil?

Parlo de lleu incapacitat cognitiva. A la seva edat provecta, 83 anys, pateix lapsus de memòria, més mediata que immediata, i té mala relació amb la realitat. Li impedeix de fer autoavaluacions de les seves conductes. Joan Carles no té la percepció que les seves conductes, que porten a la seva expatriació, eren inacceptables i inapropiades, i ja es veurà si amb conseqüències penals. Ell es victimitza i se situa en una bombolla. No acaba d'entendre què li passa.

És vostè molt dur amb l'emèrit, li atribueix avarícia, promiscuïtat i prepotència. És dur sentir-ho en boca de vostè.

El dur no són les paraules, són els fets. Promiscuïtat és evident en el sexual. Al marge del seu matrimoni es coneixen 3 ó 4 relacions extramatrimonials. La més coneguda és Corinna Larsen. S'hauria de cuidar per la dignitat de la reina consort. Avarícia és evident: rep, en el millor dels casos, una donació de 100 milions de dòlars i els oculta a Hisenda sent cap de l'Estat. Suposant que no tingui un origen il·lícit, hauria de declarar-ho per l'Impost de Donacions i pagar-lo a la Comundad de Madrid. I prepotència perquè es val d'una situació privilegiada per saltar de la immunitat a la impunitat.

Es preveu una Llei de la Corona, caldria evitar la seva immunitat per delictes fora de l'exercici del càrrec, com el frau fiscal?

Aquesta legislatura és improbable que es faci aquesta Llei. No està clar que la Constitució permeti regular l'Estatut del Rei sinó només aspectes de l'abdicació i la successió. Allò de la inviolabilitat es debat a molts països i hi ha una demanda de delimitar-lo: que no se'l protegeixi per delictes que pugui cometre en l'àmbit privat.

Al seu llibre s'intueix que Iñaki Urdangarín va ser un boc expiatori: va fer el gendre el que va veure a Casa Reial?

A això s'agafa la infanta Cristina per evitar fer un gest de contrició davant de la societat. No sé si Iñaki Urdangarín va veure aquests comportaments en el seu sogre. Amb aquests comportaments cal ser radicals i tallar-los. No van cridar Joan Carles ni com a testimoni perquè la seva inviolabilitat comprèn no poder cridar-lo a testificar. És així perquè del seu testimoni es podria derivar una responsabilitat penal. I era inviolable.

Creu que Joan Carles serà imputat pel Tribunal Suprem?

Hi ha una part de les seves conductes que estan cobertes per la inviolabilitat, altres per la prescripció i altres per la regularització fiscal que va fer el desembre, per despeses fetes a càrrec de donacions de persones estrangeres. Paga més de 600 mil euros de regularització fiscal a la Comundad de Madrid. I allò del patrimoni a Jersey l'emèrit nega que sigui seu.

zarzalejos 2 EP

José Antonio Zarzalejos, EP

Hi ha certa cautela en l'Estat en protegir al rei. Per què el CIS deixa de preguntar per la valoració del rei, després de suspendre tant Joan Carles com Felip VI?

Des de 2015 ja no pregunten. Jo soc partidari que de forma immediata el Govern pregunti sobre el rei als ciutadans perquè sembla que volen ocultar alguna cosa. Hi ha enquestes privades en què el rei treu notable però és cert que si es pregunta per monarquia treu aprovat raspat i si es pregunta per Felip VI treu notable. Però el CIS ha de preguntar. No hi ha transparència en això.

El seu llibre aborda que una de les adversitats del cap de l'Estat és el procés. Vostè escriu que a Catalunya hi ha "síndrome d'Estocolm col·lectiva" amb l'independentisme. Una metàfora severa. Pot explicar-la?

El llibre és dur amb Felip i amb el conjunt de la societat, també amb Catalunya. A Catalunya hi ha alta aristocràcia, alta burgesia, especialment la barcelonina, i són monàrquics. Però no parlen. Hi ha hagut ministres catalans en tots els governs d'Espanya. Hi ha dos pares de la Constitució que són catalans, Roca Junyent i Solé Tura. Catalunya va votar amb el percentatge més gran de sís d'Espanya a la Constitució. Això no ha desaparegut. Tota la classe dirigent catalana, l'empresarial, cultural, aristocràtica, plutocràtica ¿s'ha fet independentista? A això em refereixo amb la síndrome d'Estocolm.

I el discurs de Felip el 3-O?

Rajoy és un home indolent, amb Catalunya o amb la corrupció. Amb tot. Rajoy pensava que el procés era una coartada per negociar contrapartides econòmiques amb la Generalitat. Felip parla amb Artur Mas i detecta que el problema és més seriós, no un mer procés de negociació. Veu que és una aposta rupturista que creix. El 3-O ve donat per aquesta divergència amb el criteri de Rajoy i perquè quan va a Catalunya després dels atemptats l'agost de 2017 comprova que l'Estat ha desaparegut. I el rei veu com l'Estat fracassa en Catalunya l'1-O. Hi va haver paperetes, urnes i col·legis. Encara que fos il·legal hi va haver un referèndum. El ministre Wert reconeix que aquell dia Rajoy entra en xoc. Davant d'això el rei demana a Rajoy de parlar el 3-O, ho consulta amb Miquel Iceta i Pedro Sánchez i pronuncia aquell discurs que a Catalunya és àmpliament mal rebut.

En aquest discurs el rei omet la brutalitat policial o que 2 milions van sortir a votar i els van atiar, per què ho omet?

Això és un terreny de les emocions i els sentiments. Hi va haver una avaluació política per fer aquest discurs. No soc capaç de dir si van encertar però van decidir cenyir-se al que es va cenyir i no a altres coses. Tingui en compte que la policia se sentia profundament humiliada per mal dirigida, mal coordinada i els agents van patir aquesta humiliació. Es va referir només a les autoritats de la Generalitat, però tot és discutible. Jo crec que al rei no li corresponia parlar d'això. Li tocava a Rajoy, al ministre Zoido o als jutges.

nzarzalejos 3 EP

Zarzalejos i el seu llibre sobre Felip VI, EP

La direcció de l'Estat està en mans d'una família, com a hereditària. Vostè és crític amb la reina consort Letícia?

No soc crític, recullo declaracions crítiques de certs periodistes, progressistes o feministes decebudes que van creure que Letizia jugaria un altre paper i no només d'esposa i mare. La prioritat de Letícia ha estat educar les seves filles sense mitjancers. No han tingut tutors ni preceptors com era tradició. En particular Letícia s'ha ocupat de la seva educació. L'agenda de Letícia serà diferent quan les seves filles siguin majors d'edat. Jo desitjo que tingui un altre rol en el futur.

Com s'explica que l'educació d'Elionor a Gal·les el paguin no els Pressupostos sinó del salari dels reis? És una estranya monarquia republicana.

Al llibre ja adverteixo que Felip anunciarà el 2021, com ha succeït, que la princesa Elionor estudiaria a l'estranger. Li dono a vostè tota la raó: l'educació de l'hereva l'hauria de pagar l'Estat. Però hi ha tanta pressió crítica contra Felip que diu "que quedi clar que pago jo". S'ha passat del consens permissiu amb Joan Carles al consens inquisitorial amb Felip VI.

zarzalejos rei felip GTRES

José Antonio Zarzalejos i Felip, GTRES

Acabem amb una altra opinió poc escrita que apareix al llibre: que el regnat de Felip durarà menys que el de Joan Carles.

En el s.XXI la vella idea que els reis moren al llit no és certa. Només els reis d'Anglaterra i Noruega són més grans de 80. Felip és el més jove de tots els regnants. Delimitarà el seu regnat perquè ara és molt més intens, és més sota els focus. I és bo que tinguin cicles que no siguin els vitals. El rei no se n'anirà per hostilitat. Se n'anirà quan vulgui ell o quan els espanyols canviïn monarquia per república. El primer que lliurarà les claus al president de la III República serà Felip VI.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat