La infanta Elena és la més Borbó de tota la família. Monàrquica i fidel defensora de Joan Carles I. En més d'una ocasió ha discutit amb Felip VI per les decisions que ha pres sobre el seu progenitor. Va entendre que s'havia de fer un canvi de rei per salvar la imatge de la corona davant de tantes polèmiques, però mai no va defensar l'exili de l'emèrit, creu que va ser una mesura innecessària. A més, pensa que cinc anys ja han estat suficients. La mare de Victoria Federica i Froilán demana el seu germà que el seu pare torni a Espanya a causa de la seva avançada edat i als problemes de salut que arrossega.
Joan Carles I combat una avançada artrosi que li ha deixat la seva cama esquerra pràcticament immòbil. L'emèrit té problemes de mobilitat des de fa més d'una dècada. S'ha sotmès al llarg d'aquests anys a més d'una desena d'intervencions de maluc i de genolls, però sense gaire èxit. També es va sotmetre a tractaments basats en la medicina regenerativa, però no van fer efecte. Els metges ja li han comunicat que el seu desenllaç és quedar-se en una cadira de rodes, el seu pitjor malson.
La infanta Elena vol que Joan Carles I estigui de nou a Espanya
Però no és l'únic problema de gravetat de Joan Carles I. En Zarzuela hi ha una gran preocupació pel seu estat de salut. Per aquesta raó, les infantes Elena i Cristina exerceixen pressió perquè l'exmonarca torni a Espanya i abandoni Abu Dhabi. Totes dues són en constant contacte amb l'emèrit i els metges l'informen de qualsevol avenç, per això saben que no està bé. Volen ajudar-lo en tot, abans que sigui pitjor.
La infanta Elena ha obligat tot el personal del seu pare a firmar una clàusula en la qual no puguin explicar absolutament res del seu estat de salut. D'aquesta forma evita que hi hagi filtracions. Vol protegir la seva intimitat. Tanmateix, José Antonio Zarzajelos li diagnostica "demència senil". "El llibre dona algunes exclusives com el mal estat de salut mental del rei Joan Carles, pateix demència senil? Prefereixo parlar de lleu incapacitat cognitiva. Pateix lapsus de memòria, més mediata que immediata, i té mala relació amb la realitat. Li impedeix de fer autoavaluacions de les seves conductes. Joan Carles no té la percepció que les seves conductes, que porten a la seva expatriació, eren inacceptables i inapropiades, i ja es veurà si amb conseqüències penals. Ell es victimitza i se situa en una bombolla. No acaba d'entendre què li passa".
