Almenys de portes enfora, la infanta Elena ha estat una de les persones més políticament correctes de la casa reial. Encara que això no ha evitat que hagi donat molt de què parlar arran del seu ex, Jaime de Marichalar, i dels seus fills, Froilán i Victoria Federica. Una família que no hauria format si hagués complert els seus desitjos.
"La pobra Elena, l'aneguet lleig de la família, la matussera, la que sempre anava endarrerida a l'escola, a la qual han de posar professors particulars fins que al final la porten a un centre menys exigent. En la seva adolescència va haver d'anar a una psicòloga argentina i l'acompanyava el cap de la Casa, Sabino Fernández Campo, perquè ningú no s'ocupava gaire d'ella. Heretava els vestits de la seva mare gairebé sense retocs, i presentava un aspecte tan pàmfil que el mateix pare li comentava amb preocupació a la seva dona: "Escolta, per què no la vesteixes de cap altra manera, no la casarem mai!", escrivia Pilar Eyre en un article a la revista Lecturas. Una cosa, el no casar-la mai, que hagués fet molt feliç Elena.
Elena no volia casar-se amb Marichalar, sinó amb Déu
Al final la filla del rei Joan Carles i la reina Sofia va contreure matrimoni amb Jaime de Marichalar, a qui mai no van tenir en bona consideració en la família reial. "El pobre Jaime de Marichalar mai no se'l van empassar en la família. Un matí en el Club de Polo de Barcelona gairebé no hi havia ningú, i la família reial per complet, excepte Sofia, acompanyava Elena que participava en un concurs hípic. Marichalar es mantenia al marge, assegut lluny, amb expressió esquerpa. Mentre tots anaven d'sport, ell portava un abric entallat, vestit impecable, enorme bufanda i els seus inseparables cascos. Ningú no li dirigia la paraula, tenia la mirada fixa en un punt indeterminat, es quedava endarrerit, amb evidents problemes de mobilitat. Ja havia tingut l'ictus, la parella havia passat per situacions terribles a Nova York i ambdós eren profundament desgraciats", comentava la periodista.
Però com dèiem, Elena hauria volgut no casar-se mai. I en cas de fer-ho, casar-se amb Déu. Aquest era el seu veritable amor. I és que segons explica la periodista en un article recent, "Elena hagués estat feliç fent-se monja". Això és el que hauria assegurat a Eyre una font molt propera a la infanta. Però sembla que ser monja no està molt ben vist entre els borbons. El seu oobjetctiu és procrear com fan els conills.
De fet, tan devota és la infanta que ni tan sols hauria mantingut relacions amb altres homes després de sepàrar-se de Marichalar. Això és perquè, segons apuntava Pilar Eyre,"davant dels ulls de Déu, Elena està casada amb Jaime, la qual cosa li impedeix, atès el seu pur catolicisme, tenir relaciones amb un altre home".